Piquets “a pas de tortuga coixa”

En el fons, les vagues generals agraden als sindicalistes. Això és evident. Només cal veure'ls la cara d'alegria que fan quan tallen vials i nusos de comunicacions importants per a la circulació.

A les vagues generals, els porten normalment motivacions serioses i greus (tot i que és una observació subjectiva que no tothom compartirà), però les viuen sovint amb un aire festiu, a més de reivindicatiu. No tothom, és clar, perquè també n'hi ha que ho aprofiten per aixafar coses.

Entre els primers, una seixantena de persones amb banderes i adhesius de CCOO van tallar ahir, a partir de les sis de la matinada, la rotonda del rellotge, a tocar de l'avinguda Ramon Folch. Van estar-hi tres hores. Durant aquest temps van bloquejar el pas de cotxes i autobusos. També els busos que estaven fent serveis mínims, que feien aturar entre cinc i deu minuts de mitjana. Va haver-hi els clàssics enfrontaments entre els que reclamaven el dret a treballar i els piquets, que barrant-los el pas els intentaven imposar que s'afegissin a la vaga. Ja des de primera hora del matí, la policia municipal va optar per aturar els vehicles que anaven cap a la rotonda des de diversos punts, i desviar-los per rutes alternatives abans d'arribar-hi. Aquest fet va evitar que les retencions fossin gaire importants. També a les sis del matí estava previst que membres de la UGT tallessin l'accés a la rotonda de Mas Gri, a l'altra punta de la ciutat. Però no ho van fer. O sí, però no a les sis, sinó a dos quarts de nou i, de fet, el tall va durar deu minuts i prou. Cap a les nou, uns i altres van començar a caminar cap a l'estació de busos per fer una botifarrada popular enmig de la carretera de Barcelona. Els que sortien del costat de la Devesa van fer el trajecte (passeig de la Devesa, Ronda Ferran Puig i carretera Barcelona fins a davant de l'estació) sense cap pressa. De fet, seguien instruccions molt concretes d'un dels seus líders sindicals. A l'hora de començar la marxa els va dir que caminessin “a pas de tortuga... de tortuga coixa”. Li van fer cas, i va ser quan les retencions es van fer més importants. Un cop tots van ser a l'estació d'autobusos van començar a coure botifarres per esmorzar i fer temps fins a l'hora d'anar a fer una ronda de piquets pels comerços de la ciutat i, després, a afegir-se a la manifestació.

Hi va haver, però, manifestants de primera hora no tant festius. Una cinquantena de persones, algunes amb les cares tapades, amb banderes de la CGT i eslògans anticapitalistes, van buidar papereres, llançar tanques i tombar contenidors per diversos carrers del centre de Girona. Els agents dels Mossos d'Esquadra els van seguir en tot el recorregut. A vegades, de manera poc discreta, quan eren només agents de paisà (que, de fet, reconeix tothom) i d'altres vegades, de manera ben visible, en forma d'agents antiavalots.

D'anècdotes, n'hi va haver un bon munt de bon matí. Com per exemple, la d'un autobús de la línia L-5 que, tot i ser dels serveis mínims, va estar retingut a la rotonda del Rellotge el doble de temps que els altres busos perquè els manifestants van dir que era el segon de la línia que passava “en cinc minuts”. No haver estat el primer li va costar vint minuts d'aturada forçada, tot i que el conductor no semblava preocupat pel retard. A un dels manifestants de la ronda del Rellotge li devia fer mandra caminar el dia de vaga, i va agafar una Girocleta per fer el recorregut seguint, això sí, el pas lent dels seus companys. Tot i la comoditat, no va abandonar l'esperit reivindicatiu, i carregava una senyera amb les sigles CCOO i a la bicicleta hi duia un adhesiu amb el lema: “S'ho volen carregar tot.” També hi va haver espai per a l'extremisme. Entre els manifestants anticapitalistes hi havia diverses banderes de la dissolta Unió Soviètica. Sobtava veure les històriques banderes vermelles de la falç i el martell pels carrers de Girona. Fa la impressió que els portadors de les ensenyes fan una lectura excessivament simplista de la ideologia. Un senyor els ho va dir: “Us penseu que els russos [de la URSS] us haurien deixat manifestar? Ja us espavilarien, ja”. Molt gràfic. Ah, de bandera catalana, no en duien cap.