El cor industrial, aturat
Les grans fàbriques de l'àrea metropolitana de Barcelona van paralitzar la producció com només ho han fet en les grans protestes
Els Mossos es limiten a mantenir l'ordre davant els nombrosos treballadors concentrats
Hi ha vagues i vagues contra un govern del PP, que sempre exciten més els treballadors. Si a sobre aquest govern del PP acaba d'aprovar una reforma que transforma amb profunditat el marc laboral, la mobilització dels obrers en un dia com el d'ahir està assegurada. La planta de Seat a Martorell, símbol del cinturó industrial de Barcelona, es va paralitzar completament. “Avui aquí no treballarà ningú i si algú s'acosta per fer-ho ja ens encarregarem de conscienciar-lo perquè no ho faci”, explicava un dels integrants dels piquets informatius, que al llarg de tota la nit d'ahir i primeres hores del dia van custodiar les entrades al parc automobilístic de la Seat.
Els camions que s'acostaven no tenien més remei que girar cua, així com els treballadors que, amb el crit “això és inconstitucional”, tenien la voluntat de complir amb els seus deures professionals de cada dia. Però, és clar, contenir més d'un centenar d'obrers excitats per una crida a la mobilització com aquesta no és fàcil: “Ni un empresari hauria fet una reforma laboral millor per als seus interessos i, ep!, que això només és el principi.” Els Mossos d'Esquadra es limitaven a mantenir l'ordre. “Si ve un treballador, millor que giri cua”, confessaven mentre donaven indicacions als vaguistes: “Facin vostès les mobilitzacions de forma segura; no es posin davant de la rotonda que hi pot haver un accident i tapant les sortides ja n'hi ha prou perquè girin i marxin.”
En l'última vaga general, el setembre del 2010, la mobilització a la planta de Seat va ser molt més baixa –“els companys de la UGT, amb un govern socialista al poder, no es van voler involucrar tant en les protestes”, deia un afiliat de CCOO– i n'hi va haver prou amb una desena d'agents de patrulla per desbloquejar els accessos. Ahir també ho van intentar davant els requeriments d'aquells que volien treballar, però davant la tensió de l'intent van optar per recular. Els antidisturbis no van arribar mai.
“Diuen que aquí a la Seat estem bé, que amb el nou model Q3 tenim la feina assegurada, però també és cert que ens han congelat els sous”, explicaven treballadors de la planta mentre donaven detalls del que ells consideren una cada cop més gran precarització de les condicions laborals: “Cada vegada tenim més treballadors contractats a través d'ETT amb sous de 800 euros mensuals, i amb això, on vas?, com pagues la hipoteca?” I entre la paralització de l'activitat i els laments per la situació de la feina feien previsions sobre noves protestes: “Una altra vaga general està assegurada, al setembre segur, però si es posen les coses molt malament potser l'avançarem al juny i, això sí, convocarem de seguida més manifestacions perquè l'ambient continuï caldejat.”
Una situació semblant es va viure a la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Treballadors de la factoria custodiaven ahir l'accés per impedir l'entrada d'aquells treballadors no inscrits en els serveis mínims. Sis-cents vint cotxes es van deixar de produir ahir a la Nissan, una xifra que en cas de la Seat es va elevar a 1.900 unitats.
Nissan i Seat van ser ahir un reflex d'una indústria totalment paralitzada que, per descomptat, va seguir la convocatòria de manera molt més massiva que en la vaga del setembre del 2010 contra les polítiques de Zapatero. L'activitat als polígons del Baix Llobregat i el Vallès Occidental era ahir mínima, ja que altres grans indústries com ara Alstom, Valeo, Gonvarri, Delphi,Celsa, Basf, Bosch, Derbi o Siemens també van deixar de produir seguint la crida de les grans centrals sindicals.