Un festiu sense festa
Barcelona s'atura i acusa la pressió dels piquets i els manifestants
El carrer viu la crispació entre vaguistes preocupats per la reforma i els desencisats antivaga
L'ambient va ser dominical, però no plàcid i encara menys festiu. Els barris de Barcelona van obrir els ulls amb les botigues tancades, algunes de més tímides, amb la persiana mig abaixada, i d'altres, com la papereria d'en Josep, que és un nom inventat perquè no es va voler identificar, obertes de bat a bat i desafiant els piquets que passejaven per Gràcia. Tot i que no està gens convençut pel que fa a la reforma laboral, en Josep, autònom, té clar que “on s'ha d'anar a fer la guitza és als edificis on hi ha polítics, i no pas als que treballen”.
Una manifestació s'improvisa a travessera de Gràcia. No porten banderes, només una pancarta, sense adscripcions sindicals ni polítiques: “Vaga, vaga, vaga, aquí no es treballa”. Molts són joves; els vianants, pocs, els observen, alguns amb sorpresa, d'altres amb simpatia, i alguns fins i tot amb desconfiança: “Vés a saber quants d'aquests són infiltrats”, alerta un vaguista convençut, veient com capgiren els contenidors d'escombraries i escampen la brossa no recollida de matinada.
La tensió s'ensuma de bon matí i va esclatant al llarg del dia en una jornada amb sentiments polaritzats entre la desesperació i el desencís. Davant del mercat de l'Abaceria, on les persianes estan, de moment, closes, una dona increpa un piquet al qual acusa d'haver-li segellat el cadenat de la botiga amb silicona. No és dels comerciants previsors que han oliat el pany per facilitar el desbloqueig si hi ha sabotatge. Hi ha crits i raons i ningú en queda content. Entre els badocs, pares que sorprenen els seus fills portant-los al parc en horari lectiu i amos que regalen jornada laboral a les seves mascotes.
En moltes zones de l'Eixample hi ha contenidors entravessats (el carrer Sardenya de dalt a baix). A Còrsega / Diagonal, una coordinadora d'estudiants talla el trànsit. Els clàxons retrunyen, un eco que es repetirà passeig de Gràcia avall.
“Allora ragazzi...” comença una guia davant d'una colla de ganàpies italians molt més pendents dels petards i els megàfons que s'acosten que no pas de les joies modernistes de la ciutat, mentre els dependents de les botigues més exclusives ullen els piquets de lluny i alguns asseguren que s'alegren de tancar portes.
Hi ha crispació entre manifestants, membres dels dos sindicats majoritaris, i una franquícia de cafeteria que atén la parròquia. La xiuladissa és sensacional. La cosa acaba tallant Aragó, fet que encrespa un conductor amb presses que amenaça els participants en la protesta. Hi ha insults i algunes manotades, per sort sense més conseqüències. Finalment, la circulació s'obre i el conductor marxa mostrant el dit del cor als que l'increpen: “Esquirol.”
A Consell de Cent un grup de les CUP també barra el trànsit i crida a la vaga. Més endavant, a la cruïlla amb Gran Via, sona una cançó partisana, Bella, ciao, a tota pastilla, juntament amb les megafonies enardides que insten la gent a aturar l'activitat i les sirenes d'un cotxe de bombers que passa rabent. A la rambla de Catalunya, quatre parades de palmes venen el seu producte pasqual a vianants devots que troben poca oferta perquè la majoria són tancades.
Cor i fetge de la ciutat
L'ambient es reescalfa a mesura que es baixa cap a la plaça de Catalunya, on els comerços més emblemàtics han obert però han tancat sota la pressió dels piquets. Hi ha hagut càrregues i renou. Els coloms esdevenen estornells esverats pels trons dels petards i els helicòpters. Alguns joves desmarcats escarneixen els que protesten: “Tu patrullant i la teva dona cardant”, se'n mofen.
A la Rambla no s'hi poden comprar ni flors, ni diaris ni carquinyolis. A la Boqueria, quatre avellanes, quatre congelats, peix de dos dies i poca cosa més. Això sí, si algú vol vendre l'or o les joies, al bulevard hi ha un establiment obert, incombustible, com els repartidors de propaganda per menjar paella precuinada. La ciutat s'atura, però és difícil que deixi de bategar.
