JORDI RODÓN
PRESIDENT DEL MERCAT DE LA FLOR I LA PLANTA ORNAMENTAL DE CATALUNYA
“Volem ser el mercat del sud de la Mediterrània”
“Pel clima del país, anem amb tres o quatre setmanes d'antelació respecte als nostres competidors europeus”
“Som un sector que depèn molt del consum del carrer i la crisi ens l'ha tallat de soca-rel”
“Els robatoris són la nostra gota malaia”
Ha arribat a la presidència del mercat després d'ocupar els càrrecs de tresorer i de vicepresident. És el primer cop que l'entitat l'encapçala un majorista i no pas un productor.
El fet de no provenir de l'explotació de la terra genera noves expectatives?
El mercat ha estat sempre un sistema assembleari i som una SAT (Societat Agrària de Transformació) creada pels mateixos productors. Amb el temps ens vam adonar que per cobrir totes les necessitats dels nostres clients, els professionals de la planta i la flor, ens calia l'entrada de socis majoristes que ens aportessin producte no autòcton, però amb demanda. Aquesta figura ens va permetre donar l'oferta màxima als professionals del sector i oferir productes provinents tant de la resta de l'Estat com d'Europa. Cada vegada tenim més ressò, amb producte de més renom i qualitat, i això ha conduït al fet que la presidència recaigui en un majorista.
Quins reptes es planteja?
Fer el mercat més gran, amb més activitat comercial i promocionar-nos arreu. Pel clima del país, anem amb tres o quatre setmanes d'antelació respecte als nostres competidors europeus. Podem tenir a punt i primer el producte al mercat quan tot just comença la primavera. Volem ser l'únic mercat de productes d'origen de referència del sud de la Mediterrània.
Principals problemes?
Com a mercat d'origen, hem de mantenir uns condicionats pel que fa al producte autòcton a oferir, un nombre d'associats autòctons. L'únic problema que podem tenir és perdre la confiança dels clients. Som un sector que depèn molt del consum del carrer, i la crisi ens l'ha tallat de soca-rel.
En aquest país ens costa comprar flors?
Molt. Els grans consumidors són els països centreeuropeus, però tot va lligat al clima. A la Mediterrània fem la vida a fora i no ens calen flors a casa perquè ja les veiem créixer al carrer. No en tenim la necessitat.
Els episodis de mal temps fan trontollar el sistema?
Els desastres naturals van lligats a l'agricultura per si mateixos. Tots i cadascun comporten molta problemàtica. Des de fa uns 12 anys s'han fet grans inversions en les instal·lacions dels hivernacles. Hem resolt les ventades, però les glaçades no. El problema d'aquesta última gelada ha estat la persistència.
Un altre gran problema són els robatoris.
Els robatoris són la gota malaia del sector. Avui t'ho roben, ho reemplaces, i demà t'ho tornen a robar i ho tornes a reemplaçar... Entenem la problemàtica i la crisi, que afavoreix que hi hagi més robatoris, però haver de reposar el material robat fa molt mal als productors. Fins i tot hi ha algú que es qüestiona si val la pena continuar amb l'explotació.
Hi ha possibilitat de nous conreus?
Estem molt pressionats per l'expansió immobiliària dels últims anys i, a més, el relleu generacional no està resolt. És molt difícil que se'ns vegi com un sector que continuarà perquè hi ha expectatives. De socis amb flor tallada, en tenim entre sis o set casos i, de planta, quinze o vint, davant un total de 190 firmes de venda directa. Tot i això, apostem molt pel conreu ecològic i d'optimització de recursos i mirem el futur amb optimisme. En el camp cada dia comences de nou.