Pioneres en innovació
La farmacèutica Esteve, Samar't i Comexi lideren el rànquing de les empreses d'origen gironí que més patenten
Darrere cada invent hi ha una forta inversió empresarial o pública, en el cas de la UdG
Com oxidar l'aigua amb catalitzadors de ferro? Com detectar ràpidament la presència de bacteris com la salmonel·la o la legionel·la? Com reduir el temps i augmentar la fiabilitat a l'hora de canviar un dispositiu d'una màquina? Com aprofitar l'aigua de pluja? Les respostes a aquestes preguntes són invents d'empreses o institucions gironines dels darrers deu anys que han estat patentats. Objectes de tot tipus i medicaments complexos que tenen avui usos habituals són el resultat de moltes hores de treball, d'investigació i, en molts casos, de fortes inversions econòmiques. Bona part d'aquests invents es converteixen en patents.
“En el cas d'Esteve i també d'altres, l'objectiu de fer una patent és preservar. Podria ser un secret, però les patents permeten intercanviar informació, divulgar i disseminar els avenços sense que es puguin copiar de qualsevol manera”, explica Nicolas-Vincent Ruiz, director de propietat industrial d'Esteve. Les patents de les farmacèutiques tenen un període de maduració llarg perquè els medicaments són béns complexos que, de fet, inclouen diferents patents. Aquesta farmacèutica, que té els seus orígens en l'any 1787 a Urús (Cerdanya), és actualment la principal patentadora del sector privat català. Esteve té els laboratoris centrals a Barcelona, però manté les seves arrels gironines amb una planta a Celrà.
El procés per arribar a patentar és llarg i car, i per això mateix genera prestigi en aquelles empreses o institucions que més patenten. Una patent és sinònim d'innovació i de futur, i Catalunya se situaria a mig camí entre la resta de l'Estat i Europa pel que fa a les dades de sol·licituds de patents, constata Llorenç Arguimbau, de l'Observatori de la Recerca de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Hi ha diversos factors que expliquen que a Catalunya no s'acabi de fer el salt a patentar, com ara la pròpia cultura del país –no hi ha tradició– o la dificultat dels tràmits, però també la constatació que les innovacions, en la majoria dels casos, requereixen un fort finançament.
L'empresa Samar't, de Vilafant, especialitzada en producció de plaques de matrícula, és la segona empresa gironina que fa més patents. Segons el director de màrqueting de Samar't, David Mallén, l'empresa ha realitzat aquests darrers anys 34 patents, que costen uns 8.000 euros cada una. L'empresa, que va tancar el darrer exercici facturant 30 milions d'euros, dedica una part important dels seus esforços a innovar i a introduir noves patents a la seva llista de productes amb l'objectiu de créixer i obrir nous mercats. Entre els darrers productes de l'empresa hi ha les plaques de matrícula de plàstic metacrilat.
El vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat de Girona (UdG), Josep Calbó, explica que a les universitats interessa que, a vegades, els coneixements descoberts es puguin comercialitzar. “Si es patenta, el benefici econòmic recau sobre la mateixa institució i d'aquesta manera es pot retornar la inversió pública que s'hi ha fet”, remarca. De totes maneres, un cop s'ha patentat un producte, existeix un cost econòmic que pot ser de milers d'euros de manteniment, un aspecte que, a vegades, i especialment en èpoques de crisi, pot ser difícil d'assumir. En aquest mateix sentit, fonts d'Esteve insisteixen que és fonamental que les universitats tinguin “alguna cosa” protegida quan hi arriben les empreses a buscar idees i prototips. I recorda que hi ha un període d'uns dos anys fins que es pot transferir la patent. A les comarques gironines, l'únic ens públic que figura en el rànquing dels primers sol·licitants de patents és la UdG. Segons Calbó, la tradició de patentar és relativament nova al centre i sobretot és sobre la bioquímica i la biotecnologia, on s'obtenen resultats amb retorn a la indústria farmacèutica.
Els vincles amb universitats o el Parc Científic i Tecnològic de la UdG també són clars en el cas de Comexi Group, l'empresa de Riudellots de la Selva que exporta la majoria de la seva producció i que els darrers anys ha escalat moltes posicions en nombre de patents. Així, participa en sessions de creativitat focalitzades en innovació que es poden realitzar al Parc. “A Comexi, el pal de paller és la innovació, hi està molt arrelada”, afirma el director de producte, Jordi Sahun, que insisteix que tota l'empresa està oberta a la innovació. “No és que quatre pensin i decideixin, sinó que la gent que volta, que està en contacte amb els clients i que té accés a informació, genera idees.” Aquestes idees es filtren en comitès i allà es prenen les decisions. “El que es vol és aportar valor al client, però si després surt una patent, millor”, explica Sahun. No és només innovar en la màquina, sinó en processos, metodologies... Explica Sahun que les patents de Comexi es publiquen sempre a Europa, els EUA i el Brasil. “Una patent no deixa de ser un registre d'una propietat i en el fons és un bé i una manera de protegir-te de la competència.” Tot i que el seu manteniment és car, reconeix el director financer de Comexi, “no és negociable”, perquè és l'única manera de rendibilitzar l'esforç econòmic: “Pensem, dissenyem les nostres màquines i les millorem, això ho podem dir”, conclou Roca.
Període de confidencialitat
Per qüestions de tramitació, entre les quals hi ha que abans d'atorgar-se una patent s'ha de passar un període de confidencialitat, tot i que el gràfic de la part superior inclou el total de patents publicades per les empreses gironines, la xifra es pot ampliar. Això és degut al fet que hi pot haver patents sol·licitades entre el 2009 i el 2010 i que encara són provisionals, i per tant, no figuren en la llista. Explica el coordinador de l'Observatori de la Recerca de l'IEC que en realitat entre el 2009 i el 2010 es van sol·licitar un miler de patents, però que la majoria d'aquestes encara no han passat el període de prova.