Expropiar surt car
Repsol acusa Cristina Fernández de nacionalitzar YPF per tapar la crisi i la porta als tribunals
La petroliera reclama almenys 8.000 milions d'euros
Brufau lloa la mediació del govern de Rajoy tot i el seu nul resultat
En les tenses vigílies del 2 d'abril, el trentè aniversari del desembarcament argentí a les Malvines, Cristina Fernández va elevar el to contra el Regne Unit i el president de Repsol, Antoni Brufau, es va sincerar amb el seu equip directiu: “En quatre dies hi anirem al darrere.” Consumada ja l'expropiació d'YPF per la presidenta d'Argentina, Brufau va exhibir el seu llenguatge més àcid per advertir que “un acte impropi d'un país seriós” com la nacionalització “a preu de saldo” de la filial “no quedarà impune”. Repsol durà Argentina als tribunals del Banc Mundial (Ciadi) per reclamar almenys 8.000 milions pel paquet del 57% a YPF, i culpa Fernández d'“enarborar la bandera de l'expropiació” per “tapar la gestió en la crisi” que viu el país per l'alta inflació i els conflictes en transports.
Amb l'atrezzo netejat de les tres sigles que no han deixat dormir l'equip de Repsol durant el cap de setmana, les d'YPF, que abans eren el cognom de Repsol, Antoni Brufau va digerir el desenllaç com a inevitable però carregant durament contra Fernández, que el dia abans es va apropiar de la joia de la petroliera (472.000 barrils per dia, la meitat de la producció del grup i la meitat de les seves reserves) sota el retrat d'Eva Perón. “És un acte il·legítim i injustificable després d'una campanya d'acusacions dirigida a tombar l'acció d'YPF i permetre una expropiació a preu de saldo”, va dir.
Deslliurat de qualsevol peatge diplomàtic, Brufau va utilitzar un to directe per retratar com és ara l'Argentina en què Repsol va aterrar entre el 1998 i el 1999 per adquirir la privatitzada YPF sota el govern de Carlos Menem. El greuge: la llei d'hidrocarburs que invoca la “utilitat pública” però que només afecta YPF. Per la petroliera, els estatuts d'YPF fixaven l'obligació de l'Estat de llançar una opa pel 100% del capital a un preu just si algun moment decidia nacionalitzar l'empresa que llavors privatitzava.
El que més va enfadar Brufau, però, és l'expulsió dels directius d'YPF de les oficines de la companyia “a l'empar d'una llei de [Jorge Rafael] Videla, que és un dictador”, en una acció realitzada per funcionaris argentins “fins i tot abans que Fernández acabés el seu discurs” en què anunciava la llei i el decret que encara no ha dut al Parlament. “El ministre [de Planificació] De Vido, que no sé si és interventor o president o què, avui deu estar gaudint, assegut a la meva cadira”, va ironitzar amb acidesa. En el futur pla estratègic que elabori Repsol, l'Argentina i YPF seran ja “un compte pendent de cobrament”.
Vaca Muerta, detonant
La sospita de Repsol és que el detonant ha estat la troballa de Vaca Muerta, un jaciment de petroli no convencional –més dens i que exigeix alta tecnologia per fracturar la roca mare i extreure'l– que garanteix 22.800 milions de barrils de petroli. El valor de les reserves de Vaca Muerta és de 13.700 milions de dòlars. “No han volgut que en gaudíssim nosaltres”, va dir Brufau. El pou és ara una incògnita: ni l'Argentina té la tecnologia ni el capital per explotar-lo, ni l'expropiació és la millor carta per seduir un nou soci com és la xinesa Sinopec. Tot i estar en qüestió la mediació del govern espanyol pel nul resultat, Brufau va lloar les gestions de Rajoy i del ministre d'Indústria, José Manuel Soria. “La reacció no ha estat excessiva, un govern s'ha de fer respectar i qualsevol cosa que faci, tingui o no èxit, té el meu agraïment”, va elogiar.
La impossibilitat de citar-se amb CFK a Buenos Aires
L'entorn de Brufau dibuixa una presidenta d'Argentina allunyada de la realitat, com si emulés una evasió mística. Contra aquesta aurèola va topar el president de Repsol, que fins en un total de quatre ocasions va viatjar a Buenos Aires en els punts més àlgids del litigi per intentar ser rebut per Cristina Fernández de Kirchner, que es refereix al seu difunt marit Néstor com a “Ell”. Brufau, però, trobava sempre la porta tancada. “La senyora està enutjada i no pot preguntar perquè”, li va dir el ministre Julio de Vido (Planifiació) divendres en l'últim intent. “Potser em podia haver esperat a la porta fins que passés Sean Penn i jo anar al seu darrere”, es va permetre ironitzar Brufau.
