“La clau de l'èxit és talent, iniciativa i molt d'esforç”

Això he dit? Quan afrontes reptes tan complicats com el que té ara el país, cal un compromís comú de tots els actors: polítics, empresaris, treballadors. No tenim una visió comuna i compartida. No tenim un pla. Parlo dels pressupostos. Hi ha moltes retallades, però no hi ha un pla clar per reactivar. Es fa una reforma laboral, necessària, però és molt reactiva i no servirà per crear nous llocs de treball. Tot això amanit amb una confrontació contínua: partits contra partits, empresaris contra treballadors i sense un objectiu comú de país. Tot això alimenta un cercle viciós de confrontació que ens impedeix un cercle virtuós de col·laboració. Si no som capaços de tallar-ho, si no posem seny, això pot acabar com el rosari de l'aurora. En una situació com l'actual és absurd que el govern hagi de fer les reformes en solitari. Cal un gran pacte d'Estat.

Sóc un optimista racional. Definia el problema però penso que hi ha solucions. Parlo del país. De fet hi ha empreses que van bé. Però hem de col·laborar, compartir, construir, evitar la confrontació contínua.

És així, però són uns pressupostos nascuts d'un sol partit polític. Està bé que siguin austers, és normal que hi hagi retallades, com a les empreses, on els números han de sortir. Però quan una empresa va malament la primera tendència és retallar-ho tot: sous, gent, despesa en comunicació, en recerca... Però, és clar, fent això vas firmant la teva acta de defunció. L'Estat està fent el mateix. És bo treure greix i s'ha de treure, però el que no podem és eliminar totes les nostres fonts de riquesa futura, no podem retallar en R+D+I. Als pressupostos no se'ls veu un pla de ruta per generar nova feina. Sobretot en un moment en què el món va cap a una relocalització, perquè els processos de deslocalització cap a la Xina i altres països s'estan acabant. Cada lloc de treball que perdem a la indústria és un lloc de treball que ja no es tornarà a recuperar. Els pressupostos haurien de tocar, com el compte de resultats d'una empresa, la part baixa del compte d'explotació, és a dir les despeses, però també la part alta, la part d'innovació, de creativació, d'aportar valor afegit, el model de negoci, d'entrar riquesa.

En un món complex com el que ens ve, on serem 10.000 milions de persones, la formació és imprescindible, però no em fem prou. Si tenim l'educació de sempre aplicarem les solucions de sempre. Hem d'utilitzar l'hemisferi dret del nostre cervell, l'hemisferi creatiu. L'escola modela el nostre hemisferi esquerre, el més lògic, les matemàtiques, la llengua, les competències de sempre, però no l'hemisferi dret, que és el que ens permetrà fer noves combinacions per solucionar nous reptes: alimentar 10.000 milions de persones, donar-los energia... S'ha parlat molt de la innovació, però no n'hi ha prou. No podem dissociar la creativitat de la innovació. La creativitat ens permet generar noves idees perquè la innovació agafi les millors i les transformi en IVA, en valor afegit, en progrés. Són dos processos indissociables. Es tractaria d'introduir a l'educació de base una formació que eduqui la creativació. Que eduqui la mainada a generar noves idees i com aquestes idees poden convertir-se en valor. I alhora, ensenyar als nens iniciativa emprenedora i col·laboració.

La Fundació Príncep de Girona va treure el Llibre Blanc de l'Emprenedoria i una de les conclusions és que al nostre país s'emprèn més per necessitat que no per oportunitat. S'emprèn quan tens l'aigua al coll. I aquest no és el model dels grans ecosistemes d'emprenedoria, com el de Massachusetts o el d'Israel. Cal generar idees. De la mateixa manera que als nens petits si els ensenyes idiomes n'aprenen molt de pressa, si els ensenyen iniciativa emprenedora, col·laboració, creativació en definitiva, n'aprenen de pressa i quan s'incorporin al mercat laboral seran capaços d'afrontar qualsevol projecte. Cal aprendre a emprendre a l'escola. Cal saber generar idees de forma sistemàtica. A vegades em poso davant de gent i pregunto: Quants som? Deu? Doncs hem de generar tres-centes idees en deu minuts sobre un repte creatiu. No ens ho creiem? Fem l'aposta i surten. Després ve la feina de triar les que són millors.

Sí. A l'any 92 vam tenir un fracàs en innovació. Un projecte al qual havíem dedicat molts esforços, molts diners i que va tenir premis a la innovació tecnològica no va tenir èxit en el mercat. Allò ens va fer adonar que alguna cosa no anava bé. Fins llavors havíem innovat molt, però a l'atzar. Algú tenia una idea, la desenvolupàvem i si tenia èxit doncs bé i si no, també. Aquell fracàs ens va fer adonar que havíem de sistematitzar la innovació. Vam proposar mètodes per saber si una idea era prou bona i hem desenvolupat com a partir d'una bona idea treure un bon producte. I em vaig adonar que faltava treballar la primera part de l'equació: com ser capaços de desenvolupar moltes idees per escollir la millor. Vàrem fer cursos de creativitat i hem socialitzar la creativitat, la innovació, la creativació en definitiva, dins la nostra empresa. I està funcionant. De tenir un 40% d'èxit en els nous projectes a un 90%. Però el gran repte era com fer que aquesta creativació estigués al cap de la gent de Metalquimia cada dia.

La clau de l'èxit és iniciativa, il·lusió, talent, que és el que hi havia a l'inici, i molt i molt d'esforç i ganes de fer-lo. Ara diré una cosa políticament incorrecta. Parlant de la situació actual, l'anormal han estat aquests darrers anys de vida senzilla i fàcil. Estem tornant a la normalitat, la d'haver de treballar moltes hores, esforçar-se molt, de lluitar les vendes. Això és el normal. Així va començar Metalquimia.

Jo crec que li agrada. Metalquimia no seria Metalquimia si no hi hagués hagut el meu pare i el seu ADN creatiu. Però necessitem no dependre només del fundador i president de la companyia. Aquest ADN l'hem hagut de transmetre, però no només als fills, sinó a tota la gent de Metalquimia. I sistematitzar-ho. No es pot desenvolupar qualsevol idea, s'han de desenvolupar les millors en funció de les necessitats. Les bones idees són les que suposen una ruptura que et fan fer grans salts en la facturació. Idees de ruptura com el sistema QDS que hem desenvolupat amb l'IRTA i Casademont que està canviant el sector carni mundial, que permet assecar productes curats amb un temps d'entre 30 i 50 minuts quan abans es necessitava un mes i mig. Això té uns avantatges brutals, econòmics, energètics però sobretot genera nous models de negoci. El gran èxit de Metalquimia és que quan hem presentat novetats de ruptura han estat novetats que han transformat la manera de processar la carn. Quan el meu pare va inventar la injecció per sistema esprai; quan als any 90 es va inventar el marinat de carn; i ara amb el QDS. I tot amb un objectiu: fer créixer el negoci dels nostres clients.

És una congregació històrica, fundada el 1699. I és un referent, és un pal de paller de l'espiritualitat d'un poble. Si hi ha una cosa que uneix els besaluencs és la congregació. És aquell punt espiritual en el qual tots ens trobem.

El dia dels Dolors, els desmenjats també creuen. N'he vist molts plorar davant la imatge de la Mare de Déu.

La meva màxima és donar als altres sense esperar ni aspirar a res a canvi. Ho he intentat a l'empresa, a la congregació i ara a la fundació. Hi ha gent que diu que tot això va començar quan es van cremar a Girona les fotos del rei. Això no és veritat. A mi em proposen treballar per la gent jove, pel futur del país potser perquè estava molt implicat en el Fòrum Carlemany i Tribuna de Girona. I com que devien buscar un empresari jove, em tenien a mà. Em van proposar implicar-me en una fundació per aglutinar, coordinar i potenciar la iniciativa de la gent jove i no m'hi podia negar. Tinc com a ideal que el món es pot canviar. I això pretén el Fòrum Impulsa.

El Fòrum Impulsa aspira a ser el lloc i el moment on la gent jove perd la por d'emprendre com a actitud social, per ajudar els altres. Hi ha moltíssims joves valents, amb iniciativa, amb valors. Volem ajuntar-los i que es converteixin en generadors de progrés. Amb quina visió de futur? Doncs que hi hagi una Generació Impulsa, de nanos valents, que no els faci por canviar el món per millorar-lo.

No és així. Tant de bo tots aquells candidats a liderar-nos tinguessin les capacitats, competències i qualitats que tenen els prínceps de Girona. Són gent compromesa, preparada i disposada a escoltar. I molt ben formada, amb ganes de fer-ho bé. Em genera molta confiança en el demà i crec que quan sigui rei serà un gran líder. I amb la princesa es fa veritat allò que diuen que al cantó d'un home gran i excepcional hi ha una dona gran i excepcional. El Fòrum Impulsa és casa de tothom, és un punt d'acollida de l'independentista, del nacionalista, del republicà, del monàrquic. No hi ha categories a la fundació. Volem que tots els joves d'aquest país puguin excel·lir.

Sí, segur. Els cicles econòmics no són cosa del passat, van i vénen i, per tant, aquest cicle econòmic depressiu s'acabarà i en vindrà un d'expansiu. Però hem descobert que els actius no sempre pugen i que primer cal estalviar i després invertir. Hem sabut que les grans companyies i els directius no són models intocables perquè s'ha demostrat que poden acabar sent els més corruptes. I la conclusió de tot plegat és que el diner fàcil és l'avantsala del fracàs, en canvi el diner suat i treballat és el passaport a la felicitat.

Reinventar-nos i reeducar els nostres hàbits. Eliminar els vicis, definir els nous paraigües d'oportunitats i prioritzar cap a on volem anar. El que no podem fer és quedar-nos quiets. I això s'ho ha d'aplicar l'Estat. Aquesta és la sortida de la crisi. Al final, aquesta crisi no és ni financera, ni econòmica ni de valors, és una crisi de fe, d'esperança. Si no ens ho creiem, si no pensem que som els que podem inventar el proper l'Ipad d'aquí a deu anys, malament.