El gran Objectiu: trobar més finançament

Només en sis mesos, l'escenari econòmic ha canviat completament. Si bé és cert que els nostres problemes principals no havien de desaparèixer durant el 2012, semblava que la situació aniria millorant lentament. De fet, al setembre del 2011 la majoria dels analistes esperaven que el producte interior brut (PIB) creixés prop d'un 1% durant el 2012. Ara com ara, la predicció de consens és una caiguda de l'1,5%. De fet, l'estimació de la Contabilidad Nacional Trimestral de España (CNTR) per al primer trimestre del 2012 confirma una caiguda de l'activitat a l'Estat espanyol d'un -0,4% amb relació al mateix trimestre de l'any passat.

Però quines causes expliquen aquest canvi de la conjuntura? En primer lloc, vivim els efectes de la forta caiguda del consum públic i de la inversió pública sobre la resta de sectors. Concretament, la inversió pública ha caigut sense fre des de la segona meitat del 2010 i el consum públic s'ha reduït de manera contínua tot i que a un ritme inferior durant tot el 2011. En aquest context, no és d'estranyar que el debat sobre si l'austeritat del sector públic llastrarà el creixement econòmic futur sigui cada dia més present a casa nostra.

En segon lloc, la tímida recuperació de les exportacions i del consum privat també s'ha vist estancat durant els mesos finals del 2011 i a principi del 2012. Pel que fa a les famílies, no és d'estranyar que no s'hi observi cap millora clara: la reducció continuada de la renda real disponible a causa de les contencions dels salaris i també de l'augment ràpid dels preus en els mercats de l'energia i de les matèries primeres afecta negativament el consum. A més, hi ha més motius per mantenir un nivell alt d'estalvi, sobretot tenint en compte l'evolució de l'atur. Les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre del 2012 ens han mostrat que la taxa d'atur s'ha enfilat fins gairebé al 24,5% i, en aquest context, no és d'estranyar que la confiança dels consumidors es trobi a mínims històrics. Pel que fa a les exportacions, tot i que han mantingut una clara aportació positiva per al conjunt de la nostra economia, no podem esperar que juguin el mateix paper que en recessions anteriors, ja que no tenim la capacitat de recuperar la nostra competitivitat de manera ràpida gràcies a la devaluació de la nostra moneda.

Així doncs, què podem esperar fins a la resta de l'any? En primer lloc, i tot i que les primes de risc dels bons espanyols i italians són força altes i volàtils, una crisis financera a la zona euro sembla menys probable que fa només uns mesos. A més, en segon lloc, a fora d'Europa, la situació econòmica sembla que torna a millorar. Concretament, tant als Estats Units com en alguns països asiàtics, la situació sembla que es normalitza tot i que l'obstacle principal per a l'expansió econòmica internacional és l'alça en els preus del petroli que, a més, un cop expressat en euros, s'està situant a nivells molt alts.

Cal esperar, però, que l'impacte del creixement del preu del petroli no acabi modificant la política monetària, que, amb uns tipus de referència molt baixos, pot afavorir l'expansió un cop el crèdit es comenci a recuperar. Aquesta, sense cap tipus de dubte, és la reforma pendent de la nostra economia. En aquest sentit, les actuacions del Banc Central Europeu (BCE) han permès augmentar la liquiditat dels bancs i millorar-ne el compte de resultats a través de la compra de deute públic a curt termini a un tipus d'interès superior a l'aplicat pel BCE. Si bé és cert que aquestes actuacions han donat una certa tranquil·litat als mercats, no han contribuït a generar els incentius adequats per restablir el flux del crèdit al sector privat.

En aquest sentit, les incerteses que hi ha en aquests moments sobre quin serà el resultat final dels processos de reestructuració del sector financer a l'Estat espanyol tampoc no ajuden a millorar la confiança dels inversors internacionals. Tal com es recollia en el butlletí informatiu d'ACC1Ó de dimecres 2 de maig, l'objectiu per a moltes empreses continua sent trobar finançament i, dins l'agenda de reformes del govern de Rajoy, la principal prioritat hauria de ser aquesta.