Notícies negatives
L'última setmana la major part de les notícies s'han centrat en l'economia espanyola. El passat 26 d'abril Standard & Poor's (S&P) va rebaixar el ràting d'Espanya de A- a BBB+ en perspectiva negativa, una correcció que pocs dies després va allargar a la banca. La rebaixa, no obstant això, era esperada des que al gener S&P va revisar a negativa la perspectiva sobre l'economia espanyola. En qualsevol cas, després d'un moviment d'anada i tornada el matí de divendres, l'impacte en la renda fixa va ser neutral, però no així en la renda variable. Després de la revisió d'Espanya, el mercat especula ara amb una revisió d'Itàlia (BBB+), ja que el ràting del país transalpí es va situar en perspectiva negativa també al gener.
El flux de notícies sobre l'economia espanyola a partir d'ara continuarà centrat en la reforma financera. Dimecres passat, el ministre d'Economia va presentar davant l'Ecofin el seu pla de crear societats de liquidació a les quals anessin a parar tots els actius immobiliaris del sector bancari. Segons les pretensions del govern espanyol, això permetria als bancs alliberar capital i centrar-se en el negoci financer, la qual cosa seria el primer pas perquè torni a fluir el crèdit, un fet que permetria certa recuperació del creixement i l'ocupació.
Sorgeixen encara molts dubtes sobre la proposta, com ara la valoració a la qual s'incorporarien els actius immobiliaris, independentment del nivell de provisions, i la participació del capital privat. En les últimes setmanes, sota el lideratge de l'FMI, es parla d'una participació dels fons de rescat europeus en la reestructuració del sector, a la qual cosa, de moment, s'oposa el govern de Rajoy, ja que comportaria de retruc una condicionalitat i un estigma que no està disposat a acceptar. Paral·lelament, l'executiu estatal estaria pressionant perquè es continuïn duent a terme integracions al sector (fusió entre els quatre grups de caixes de mida mitjana). El 31 de maig venç el termini per presentar plans d'integració. Continuem pensant que la reforma financera serà clau per recuperar la confiança inversora a l'Estat i que es produeixi un canvi de sentiment. Pel costat positiu, els terminis semblen apropar-se i podríem tenir més claredat sobre això a finals de mes. Pel costat negatiu cap opció sembla la perfecta i el seu resultat encara és, a hores d'ara, incert.
A Europa l'atenció se centrarà els propers dies en els resultats de les eleccions a Grècia i França. L'impacte d'una victòria socialista a l'Estat francès és més incert, considerant que el CAC ja ha perdut pràcticament tots els guanys de l'any (enfront del DAX alemany, que puja d'un 15%), malgrat que encara podria afectar negativament el sector financer en un primer moment.
Sense novetats en la reunió del BCE: una retallada de tipus no solucionaria el problema del creixement i només tindria un impacte a curt termini en la renda variable. D'altra banda, l'Eurogrup convocarà una cimera extraordinària, probablement cap a finals de maig, per debatre mesures per fomentar el creixement. Mentrestant, el veritable suport continua venint dels Estats Units, on la campanya de resultats és encara positiva. Les dades macroeconòmiques són mixtes, incloent-hi la d'ocupació de divendres. La taxa d'atur es va situar en el 8,1%, i el consens de mercat esperava un 8,2%.
La situació varia poc respecte a la setmana passada. Fins a cert punt sorprèn la fortalesa relativa de la renda fixa davant les últimes males notícies publicades. Les valoracions continuen sent atractives però, de moment, no podem veure catalitzadors a curt termini, més enllà de les dades de creixement econòmic i els avenços en la consolidació fiscal a la perifèria.
El pitjor és la sensació que els mercats borsaris no aconsegueixen consolidar els rebots (viatges d'anada i tornada), la qual cosa incrementa el risc de veure més mínims –com ara els vistos en l'Íbex 35 aquesta setmana–, mentre a Europa, almenys, es compleix la nostra tesi que els mercats descompten molt.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell