Economia

Faran pa elaborat només amb farines de Girona

S'han conreat unes 200 hectàrees de blat repartides en diversos camps de tres comarques de la demarcació de Girona

L'objectiu és fer un pa de qualitat i de quilòmetre zero

Primer va ser el pa Tramuntana, un pa completament artesanal elaborat amb farines procedents de blats antics i conreats als aiguamolls de l'Empordà i que es va començar a comercialitzar al gener. Ara, el Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines, les dues farineres de la demarcació, Can Coromines de Banyoles i Sunyer de la Bisbal i l'IRTA de Mas Badia, de la Tallada d'Empordà, fan un pas més: faran pa amb farines procedents de conreus de les comarques gironines. L'objectiu és que els flequers de la demarcació que vulguin puguin disposar de farina conreada aquí, “de màxima qualitat” i per poder fer un pa de quilòmetre zero.

De moment, s'han plantat unes 200 hectàrees –unes 500 tones de blat– en camps repartits en tres comarques i els promotors del projecte creuen que en properes edicions hi haurà més agricultors que s'afegiran a la iniciativa. I com que ja és imminent la presentació del projecte, aquests dies s'estan col·locant cartells en els camps on s'ha plantat el blat en els quals es pot veure l'anagrama que s'utilitza en el projecte És farina i en què s'especifica: “Camp de producció És farina de Girona amb els anagrames dels promotors del projecte.

El 2008 el Gremi de Flequers va engegar un pla de dinamització i disposar d'un pa fet exclusivament a Girona amb farina d'aquí ja era des de l'inici un dels principals projectes.

LA XIFRA

500
tones de blat
s'han plantat a les comarques gironines i s'espera que l'any vinent hi hagi més producció.

La producció de cereal es preveu bona tot i el temps

La producció de cereal d'hivern es preveu que sigui bona malgrat que aquest “ha estat un any una mica estrany”: al novembre va ploure molt, després hi va haver tres o quatre mesos de sequera, però amb les últimes pluges “sembla que la producció s'ha normalitzat en la majoria dels casos” –es parla de produccions que podrien anar entre els 3.000 i els 5.000 quilos l'hectàrea depenent del tipus de terreny.

Aquest any, però, els agricultors han detectat en els conreus de blat la malaltia anomenada el rovell groc, una malaltia que, segons va explicar ahir el tècnic de Mas Badia, Joan Serra, sol aparèixer en les plantacions de les comarques gironines cada quatre o cinc anys. “Però és molt agressiva i s'ha de tractar des de l'inici”, va assegurar ahir Serra en la jornada tècnica del cereal d'hivern que se celebra cada any a l'IRTA de Mas Badia.

També es va parlar sobre les característiques de les varietats de blat més interessants per a cadascun dels usos “i el nou reial decret que es va publicar l'any passat sobre la qualitat dels blats”, segons va dir Annabel Salvadó.

En les jornades d'ahir, el tècnic Francesc Domingo va explicar als assistents que la qualitat dels cereals “està molt vinculada a la fertilització”. “Aprendre a gestionar bé la fertilització als camps és molt important per aconseguir una bona qualitat de farines”, va assegurar Domingo, que va comentar que no es tracta de fertilitzar molt els camps, sinó de tirar-hi les dosis adequades per obtenir un bon resultat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.