Si no hi ha feina, doncs la creo jo

Una de les xacres de la crisi econòmica és el rastre de destrucció d'empreses a Catalunya des que va començar, el 2008. La desaparició de les fonts de riquesa del país preocupa la majoria d'economistes que, amb el futur incert, opinen que costarà anys recuperar el teixit empresarial i incideixen en la necessitat de vetllar per mantenir les companyies que resisteixin i de potenciar la creació de més firmes que facin tirar l'economia endavant quan la situació millori.

El 2011, a Catalunya hi havia 611.751 empreses, 23.694 menys que el 2008 segons dades de l'Idescat. Les pimes són les que n'han sortit més mal parades (l'any passat hi havia un 21,29% menys de companyies entre 10 i 49 treballadors per comparació al 2008), però els números són negatius en totes les tipologies d'empresa llevat d'una: les que no tenen cap assalariat, o el que és el mateix, persones que han decidit muntar el seu propi negoci. L'any passat es van crear 3.126 empreses noves sense cap assalariat i ja suposen més de la meitat de les companyies que hi ha a Catalunya. “En època de crisi hi ha més gent que s'atreveix a emprendre sota la premissa: «Si el mercat no m'ofereix feina, me la creo jo»”, explica el professor d'Esade Jordi Vinaixa. Per l'acadèmic, la conjuntura actual fa que molta gent emprengui però matisa que és difícil predir si l'augment d'aquesta gent que munta el seu propi negoci es traduirà en un augment d'empreses noves amb potencial de creixement que en un futur puguin absorbir l'atur gairebé crònic que s'ha instal·lat al país. Vinaixa considera que la “sofisticació i les noves tecnologies afavoreixen la creació d'autònoms” perquè la totalitat de la cadena de valor ja no la du a terme una sola empresa, com passava abans, sinó que el mercat està molt més fragmentat. “És un bon moment per incidir en la creació de valor, en allò que un sap fer, i oferir-ho al mercat”, hi afegeix el professor. Si s'agafa un altre indicador empresarial, com el que elabora la consultora Axesor, la iniciativa emprenedora a Catalunya va créixer un 8,23% durant el primer trimestre d'enguany respecte al mateix període del 2011. De manera que, malgrat que Catalunya és la comunitat autònoma que lidera el rànquing estatal de concursos de creditors (495 empreses en van presentar un el primer trimestre del 2012 segons dades de l'INE), també és de les poques que té un bon ritme de creixement en iniciativa empresarial, segons Axesor. “No totes les empreses que es creen agafaran múscul però és important que l'evolució sigui ascendent”, continua Vinaixa. I, per potenciar l'emprenedoria, una bona estratègia és començar des de petits. Des del 2007, la Fundació Escola Emprenedors promou l'esperit emprenedor entre els estudiants de secundària i de batxillerat d'escoles catalanes a través d'introduir una assignatura en la matèria de dotze classes en anglès. “És important que sembrem la llavors de l'emprenedoria des de ben joves”, afirma el seu president, Jordi Naval, que hi afegeix que avui “els adolescents tenen molta creativitat i visió empresarial” i que és important donar les eines adequades “perquè en futur hi hagi empreses amb potencial i valor afegit”. “Els diners hi són, només calen bones idees”, assegura Naval.

Sigui com sigui, la realitat és que de l'emprenedoria en parla tothom i cada cop són més les iniciatives que van en aquesta direcció, ja provinguin del sector públic o del privat.

De fet, l'executiu espanyol té pràcticament a punt la futura llei de l'emprenedor -enfocada a impulsar l'autoocupació i a controlar l'alt risc que assumeix un inversor que posa els seus diners en un projecte emprenedor-; i el govern també prepara un pla propi, el programa Catalunya Emprèn, que estarà enllestit a final d'aquest mes i que preveu estimular la creació d'un mínim de 60.000 empreses noves i autoempreses en els propers 4 anys.