Ser competitius

S'acaba de presentar la vuitena edició de l'índex de la competitivitat que promou l'Adeg, una associació empresarial que treballa en l'àmbit del Penedès de fa anys. Organització prou activa que promou diversos estudis, formació i anàlisi econòmica més enllà de la prestació dels serveis corresponents al conjunt de l'empresariat associat.

Ells mateixos defineixen el treball: l'índex Adeg de competitivitat realitza una anàlisi en profunditat dels determinants de la competitivitat de les comarques catalanes, identificant els seus avantatges competitius. Per tant ens vol indicar les possibilitats que els nostres territoris explotin els seus actius i minimitzin els seus passius per poder situar-nos de manera potencialment positiva davant la possibilitat d'atraure els generadors de treball i riquesa. La distribució d'aquesta riquesa serà la que determinarà els creixements socials econòmics i cohesionats del territori. Els índexs són diversos i van des de criteris de sostenibilitat social fins a les possibilitats de les infraestructures passant per l'esperit emprenedor (que deu ser difícil de precisar); en fi, tot un conjunt de referents que poden ajudar a situar els territoris per les possibilitats de creixement, de consolidació i de manteniment de les potencialitats.

És d'agrair que l'Adeg faci aquest treball perquè pot ser un bon element de treball, debat i reflexió de les nostres administracions, i –per què no?– dels sectors socials, polítics i econòmics, per fixar les seves estratègies i les prioritats d'actuació sempre necessàries, però més ara que la crisi ens hauria de fer aguditzar l'enginy.

Les nostres comarques, l'Alt Penedès i el Garraf, es podrien assimilar, encara que amb puntuació més baixa, en el quart grup del rànquing general, juntament amb comarques com el Maresme, el Segrià, el Pla de l'Estany. El Baix Penedès és encara en posició més endarrerida. Sembla que no existeix, però, gaire diferència entre aquestes posicions i les que van registrar el 2010. Així doncs, sembla que existeix un estancament generalitzat als nostres territoris. No sé si aquí es pot aplicar aquella màxima conservacionista de “resistir és vèncer”, o el que ens cal és posar-nos les piles i començar a gestionar amb consensos socials i polítics les estratègies que ens facin avançar en els nivells de competitivitat.

Ara que cal renovar tantes estructures per necessitat, potser també es podria fer amb una visió conjunta del Penedès per repartir i compartir els actius i també socialitzar els dèficits. La publicació d'aquest índex ajudarà –hauria d'ajudar– al coneixement previ de la realitat, al debat col·lectiu per comprendre i assenyalar les necessitats sobre les quals s'ha d'actuar i després avaluar el resultat.

No és un document per llegir i guardar sinó per “mullar-se” de cara a un futur millor.