PSC i PPC en relació amb el pacte fiscal

Als que vivim la discussió del pacte fiscal pels mitjans de comunicació ens comença a resultar un xic fatigant. Els nostres polítics deuen tenir les seves raons per allargar una cosa que aparentment és simple i que té un final previsible, almenys pel que fa a la resposta de l'Estat. No ho és tant el final que tindrà el procés aquí a Catalunya. Personalment vull confiar, per segona (i última) vegada, en la determinació amb què el president Artur Mas ha agafat el projecte.

Vist des de fora, amb perspectiva econòmica, el procés d'obtenció d'adhesions a la proposta de pacte fiscal ara per ara té els esculls de les actituds del PSC i del PPC, tots dos amb pes a Catalunya, i contactes a Madrid. L'estira-i-arronsa pel que fa a aspectes de forma i de matís no hauria de fer oblidar quin és el tema que de veritat es discuteix.

Des d'un punt de vista pràctic (que no vol dir políticament adequat), el procés de discussió es podria simplificar formulant una pregunta als dos partits que encara estan pensant què fer: estan d'acord que a Catalunya hi hagi un sistema de finançament com el que tenen al País Basc i a Navarra? La resposta possible hauria de ser, lògicament, sí o no. En cas afirmatiu, anem per feina, tots plegats, demanem el concert o un equivalent i no afluixem fins a aconseguir-ho.

En cas que es digués que no es vol, el procedent seria demanar per què, en què es fonamenta la negativa de voler augmentar la renda de la societat que representen. I també caldria que expliquessin per què el seu partit defensa a peu i a cavall el concert al País Basc i a Navarra, i el nega a Catalunya.

Si la justificació, en el fons, no fos econòmica sinó emocional (de pertinença, cultural, de por, etc...), també aniria bé que s'explicités clarament, que en democràcia no cal amagar-se de res.

La societat sabria quin és el preu que estan disposats a pagar (això és, menys riquesa) per tal d'obtenir aquesta utilitat emocional. I no hi hauria res a dir a una posició absolutament respectable, encara que fos difícil de justificar des d'una perspectiva econòmica.