El rescat en el context europeu

Europa potser ha deixat de banda la seva última catàstrofe. Tanmateix, la intervenció a Espanya farà poca cosa per arreglar el problema, que continua com una plaga dins les institucions financeres del continent. En poques paraules, massa bancs europeus romanen addictes al diner manllevat que els proveeix del finançament que cada dia necessiten per sobreviure. Això és una debilitat que afecta molts sistemes bancaris de la zona euro. El més notable, el d'Itàlia, la fràgil economia del qual està fins i tot més accentuada que en el cas de l'Estat espanyol. Els seus bancs també es basen principalment en diners manllevats per sortir-se'n. En el cas d'Espanya, el vol del diner estranger cap a ports més segurs, combinat amb una cartera de préstecs immobiliaris que s'han deteriorat juntament amb l'economia espanyola i que han portat al col·lapse de Bankia, el creditor d'hipoteques, el fiasco del qual ha provocat l'actual davallada bancària. Europa espera que aquest últim rescat pugui resoldre el problema. El rescat consistirà en diners que seran distribuïts als bancs més febles de l'Estat a través del govern en forma de préstecs que s'afegiran al seu deute a llarg termini. Però analistes i inversors es preocupen que bancs altament endeutats en altres països febles com ara Itàlia hagin de fer front a dificultats similars en el pròxims mesos. L'últim mes, l'agència de qualificacions Moody's va rebaixar les notes de crèdit de 26 bancs italians, entre els quals n'hi ha dos dels més grans, Unicredit i Intesa Sanpaolo. Moody's advertia que la recent davallada econòmica italiana va originar més préstecs fallits, la qual cosa fa molt difícil que els bancs reomplin les seves caixes a través del manllevament a curt termini. Donat que no havien sofert una bombolla immobiliària, els bancs italians eren considerats més sans que els seus homònims a Irlanda i a Espanya.