Vi català amb mentalitat helvètica
Un enòleg suís lidera el celler Saó del Coster, un projecte per produir vi de la manera tradicional de la zona del Priorat
Saó del Coster produeix 22.000 ampolles l'any i el 99% va a exportació
Si un viu a Gratallops, fer vi no és cap dedicació que li pugui donar massa distinció. Aquest petit municipi del Priorat té 122 habitants i disposa ni més ni menys que de 30 cellers. Fredi Torres és suís, però les seves arrels alpines tampoc no el fan gaire original a ulls dels autòctons de la zona, últimament molt acostumats a veure com gent vinguda d'arreu acudeix a la comarca com si fos El Dorado vinícola.
Al que aquests veïns ja no estan tan acostumats és a veure com algú que diu que té voluntat de fer vi arrenca les frondoses vinyes que estan plantades en terrasses geomètriques i, de la mateixa manera, també els genera sorpresa que el mateix insensat -lluny encara d'estar en edat de pentinar canes- llauri amb el matxo en lloc de fer-ho assegut a dalt d'un tractor.
Malgrat tenir un passat com a reputat discjòquei, Fredi Torres assegura que ja han quedat enrere els temps de fer-la grossa per donar la nota i diu que si ara actua de manera poc ortodoxa és perquè té un motiu poderós: el Saó del Coster. És el segell que aquest enòleg de 35 anys ha escollit per batejar la seva gama de vins elaborats a partir d'una “viticultura orgànica i tradicional” i que busca el màxim compromís amb la terra on neix la vinya.
Aquest compromís, explica Torres, l'ha fet desistir de conrear amb el mètode popular de terrasses, tant estès en el Priorat d'un temps ençà, i decantar-se per plantar en costers: “és com es feia tradicionalment al Priorat i s'ha de mantenir un respecte per la terra.”
DISCJÒQUEI MONJO.
Però d'aquella agricultura ancestral en queda poc més que el record, ja que de les 1.900 hectàrees de vinya que hi ha a la comarca, tant sols 400 estan plantades en els costers inclinats. I no només pels estralls que va causar la fil·loxera a la vinya catalana a final del segle XIX, sinó perquè la modernització del sector agrícola a mitjan segle va fer que els pagesos retallessin la terra en terrasses per possibilitar el conreu amb tractor i facilitar les línies de reg gota a gota.
Torres va arribar al Priorat el 2002 i va estar un temps treballant per René Barbier, amb qui va contactar des de Suïssa quan, encisat per haver tastat el Clos Mogador, el va trucar per demanar-li que el deixés venir al Priorat a fer la verema amb ell.
Torres havia estudiat enologia a Lausanne i volia passar un temps a Catalunya abans d'anar-se'n a l'Argentina, que era el terreny que de veritat l'atreia: “sempre he tingut molt d'interès pel gautxo, em sembla una figura molt més interessant que no l'estètica masclista i prepotent dels cowboys nord-americans” però va ser arribar al Priorat i pensar en la possibilitat de posar en marxa el seu projecte de Saó del Coster.
EXPORTACIÓ.
Suficients, de moment, per arribar a 22.000 ampolles de vi anuals, el 99% de les quals són per a l'exportació (Suïssa, Mèxic, el Canadà, Japó i Bèlgica són bons mercats).
Torres explica que ven tot el que fa, i això que el seu vi més exclusiu -el Planassos- difícilment es troba per menys de 80 euros: “hi ha molta dedicació darrere de cada ampolla i la dedicació té un preu. Et puc assegurar que no és car”. de tota manera, la gama S i Terram es venen a preus més assequibles.
Manifesta que l'objectiu implica arribar a una producció d'unes 40.000 ampolles. I tanta o més il·lusió com arribar a aquesta fita productiva li fa el celler que té projectat en una finca que acaba d'adquirir -i on de moment els matolls tapen els antics ceps que encara lluiten per sobreviure- a tocar de la carretera que va de Gratallops a la Vilella Baixa.
Fredi Torres manifesta que el celler que somia “quedarà integrat en el terreny, cobert per la pròpia terra de la finca”. És una finca d'on, a part de raïm per al vi, també en surten les olives que destina a fer-se el seu propi oli.
Aquest discjòquei retirat que encara es regala una escapada anual a Eivissa, ha trobat al Priorat un projecte de negoci però també un projecte vital: “Em recorda els estius que, quan jo era petit, passava amb els meus avis a Galícia. Tot sortia de la granja, d'allò menjàvem”. Ara, a Gratallops, de vi no li'n faltarà.