L'assemblea de Caixa Girona vota avui el consell que haurà de decidir si es fusiona
Preservar la identitat de l'única entitat financera amb seu a les comarques gironines és el gran objectiu del nou mandat
Manel Serra i Pere Cornellà han estat a dalt de tot durant tot el procés, en primer i segon lloc, respectivament. És quasi segur que es mantindran en el càrrec que ja ocupaven en el darrer mandat l'assessor de Llagostera Enric Montiel –conseller pels impositors–, fins ara secretari, i el periodista Miquel Fañanàs –conseller per l'entitat fundadora proposat pel PSC–, fins ara vicesecretari.
Quedaven la resta de tretze membres del consell d'administració i la presidència de la comissió de control. Van començar negociacions a tres bandes.
ERC aspirava que un dels seus fos el president de la comissió de control i un altre fos el vicepresident segon de l'entitat. Esquerra tenia assegurada la comissió de control, des del dia que va decidir no oposar-se a Manel Serra per a la presidència de l'única entitat financera gironina.
Negociacions intenses
Els partits han negociat molt i intensament, i el PSC i CiU, les dues principals forces, han forçat la constitució d'un consell d'administració de consens, en què Convergència ha aconseguit decidir les dues vicepresidències. Finalment, ERC s'ha quedat sense el vicepresident segon. D'aquesta manera, l'economista de Girona Josep Calders, vinculat a CDC, ocuparà la vicepresidència segona.
En les negociacions, Esquerra també ha hagut de renunciar a situar en llocs de responsabilitat de Caixa Girona els noms que havia pensat al començament. S'han cercat perfils de persones molt dialogants i conciliadors, gent de l'estil de Manel Serra i Pere Cornellà. Per això, Rafael Martín, empresari de Cadaqués vinculat a Esquerra nomenat per la fundadora, que durant tot el procés va ser el candidat més ben situat per a la comissió de control, n'ha quedat exclòs. I així, la comissió de control serà presidida pel ceretà Joan Planella.
Un càstig: el veto
Rafael Martín pot haver estat vetat per al càrrec com a càstig per la seva posició de rebuig a la creació de la Fundació Príncep de Girona, de la qual Caixa Girona n'és entitat fundadora. Martín va manifestar la seva posició en el darrer ple de la Cambra de Comerç de Girona, tal com va transcendir divendres, dia de la constitució de la fundació, amb la presència dels prínceps d'Astúries a l'acte.
Fusió, d'entrada no
Caixa Girona començarà aquest vespre una etapa nova. Crucial. Hi ha dos factors determinants: la crisi econòmic mundial i la reordenació del mercat financer que desitgen el govern català i el govern estatal, sota la pressió permanent i poderosa dels bancs. El govern català pressiona perquè es produeixi una fusió entre les tres caixes de fundació pública. Caixa Catalunya, Caixa Girona i Caixa Tarragona van ser fundades per les diputacions provincials: Caja de Ahorros provincial de la Diputación de Gerona, nom ostentós, substituït primer pel de Caixa d'Estalvis Provincial de Girona, després pel de Caixa de Girona i finalment pel de Caixa Girona.
El problema és que molts consellers s'oposen a les fusions i, especialment, a una fusió amb Caixa Catalunya. El primer factor que preocupa és el de la pèrdua d'identitat. En segon lloc, consideren que Caixa Catalunya és una entitat amb una salut delicada, ja que va centrar massa el seu negoci en el sector immobiliari. En tercer lloc, troben poc elegant i ètic que l'economia gironina hagi de sacrificar l'única entitat financera amb seu a Girona; consegüentment, per causa d'una hipotètica fusió perdria, amb quasi tota seguretat, la seu. També es parla del futur de la fundació, de les oficines, dels llocs de treball. I, per últim, molts consellers, polítics i econòmics, troben que Caixa Girona és una entitat dimensionada al territori i viable. Ara, doncs, comença una etapa de moltes pressions perquè hi hagi fusió.
Caixa Tarragona diu no
De moment, una de les entitats afectades, Caixa Tarragona, ja s'ha manifestat contra la fusió. El director general de Caixa Tarragona, Rafael Jené, i el president de l'entitat, Gabriel Ferraté, van descartar divendres la fusió amb una altra caixa, tot i que van admetre que en un moment de crisi com l'actual és «una obligació moral i de principis» plantejar-se aquesta opció, així com el fet «d'estar atents» als canvis legislatius en aquests processos.
