L'excepció diària

En un país on fins i tot els magazins televisius del cor han incorporat un marcador instantani de la prima de risc, el pas lògic és que un pilot de fórmula 1 enarbori l'autoestima econòmica. Quan el tricampió austríac Niki Lauda va agafar el micròfon diumenge al podi de Hockenheim (al land alemany de Baden-Wurtenberg) i es va acostar a Fernando Alonso per entrevistar-lo, aquest es va disculpar: “Jo no hi entenc gaire, de política.” A l'instant, però, el pilot de Ferrari va demostrar que les estones compartides amb el seu patrocinador i primer banquer de la zona euro, Emilio Botín, tampoc no són en va. “Un pilot espanyol, en un cotxe italià i dissenyat per un grec ha guanyat a Alemanya... Està bé”, va confessar Alonso amb sornegueria al veterà Niki Lauda.

L'endemà que Alonso abanderés l'orgull del sud europeu en un land que acull les seus d'empreses com ara Porsche i Bosch i que té una taxa d'atur del 4%, el president espanyol, Mariano Rajoy, va viure el retorn a l'excepció diària de l'escalada de la prima de risc amb un únic punt a la seva agenda: “Recepció, al complex de La Moncloa, de l'equip espanyol participant en els Jocs Olímpics de Londres.”

Mentre Rajoy es preparava per oficiar la recepció esportiva, la prima de risc tocava a les deu del matí el sostre dels sostres: 642 punts bàsics. Amb el bund alemany a l'1,14%, el bo espanyol a 10 anys cotitzava al 7,55%, cinc centèsimes per sobre del 7,5% que l'abril del 2011 detonava el rescat de Portugal.

En aquest clima d'excepció diària i de quotidianitat al límit, Esperanza Aguirre es feia visible al Congrés per enviar un suport enverinat a Rajoy: “Si no volem convertir-nos en l'Argentina, amb corralito i inflació del 20% o 40%, hem de prendre les mesures necessàries per equilibrar els nostres comptes, s'han d'acabar subsidis, subvencions i mamandurrias.” A l'hora que Rajoy obria les portes de La Moncloa als aspirants a l'or olímpic, la prima de risc es calmava i tancava en 630 punts bàsics.

Quan a l'analista Juan Ignacio Crespo, de Thomson Reuters, se li pregunta si pot desaparèixer l'euro, ell sempre recorre a un gràfic sobre les posicions creditores de cada banc central en què el Bundesbank hi surt en primer lloc amb 700.000 milions prestats. “Si el Bundesbank vol cobrar tot un dia, l'euro no pot desaparèixer”, sosté Crespo, ironitzant que cap cervell alemany esperi cobrar abans en dracmes, escuts o pessetes. I afegeix: “Abans a la borsa hi havia la figura del cuidador, que si veia al parquet moltes accions del Santander, per exemple, sortia a buscar comprador i això subjectava el valor. I aquí el BCE ha de subjectar el deute públic espanyol i l'italià, comprant-lo quan superi el tipus del 6%.”

Envoltat d'esportistes olímpics, Rajoy trencava el seu silenci a les sis de la tarda: “Estic aplicant la mateixa medicina que els esportistes: treball, esforç, dedicació i perseverança.” Igual que Alonso, però ell sense poder cridar al podi de Hockenheim.