Els mercats financers

El mercat de bons ha emergit com un poderós protagonista de la crisi econòmica europea, marcant un canvi radical en el poder des dels polítics fins a una relativament obscura cohort de banquers. El col·lectiu format en el dia a dia per inversors i traders (agents negociadors de bons) pot ara enderrocar governs i tenir la clau de supervivència de l'euro.

Si aquest mercat sembla un fantasmagòric Goliat als estranys, en privat els agents de bons confessen que estan atemorits i confusos. Fan uns jocs malabars amb nivells de risc i riquesa sense precedents, uns 6,7 bilions d'euros amb el deute dels governs de l'eurozona, segons el Banc Central Europeu. Alguns estan preocupats per si els traders no tenen la capacitat per desxifrar senyals conflictius dels líders europeus en una indústria cada cop més depenent de la percepció i de la suposició política. Segons els traders, les fluctuacions a curt termini dels preus dels bons no sempre van ser una curosa anàlisi sobre valor i risc, van ser preses com l'última paraula dels polítics de qualsevol nivell de política governamental i sovint malinterpretades.

El resultat de les seves decisions –els traders són els primers a admetre-ho– no és necessàriament consistent o racional o certament clar en el missatge que s'envia. Però poques vegades ha quedat tant poder a les seves mans. “Estem acostumats a ser capaços d'analitzar qualsevol cosa”, va dir Jim Skeet, director executiu de renda fixa del Royal Bank of Scotland. Aquests dies res és mesurable. Ha arribat a ser menys una qüestió de càlcul numèric i més d'oracle de Delfos. Els economistes tendeixen a tractar el mercat de bons com un jugador racional imposant disciplina pressupostària als polítics. Els polítics recriminen els homes durs dels bons per minar la recuperació d'Europa i el seu preuat estat de benestar.