L'ombra alemanya del deute extern

El deute extern d'un país, tal com el defineix el Fons Monetari Internacional (FMI), comprèn els saldos de tots els passius davant de no residents que donaran lloc a pagaments per interessos i amortitzacions. Per tant, inclou totes les emissions de deute –tant públic com privat– en mans de no residents i els préstecs i crèdits concedits a residents per institucions financeres no residents. La posició financera exterior d'una economia, també anomenada deute exterior net, es defineix com la diferència entre el que els residents deuen a l'exterior i el que els residents a l'exterior deuen als residents d'aquella economia.

Segons les dades del darrer butlletí estadístic del Banc d'Espanya, el deute exterior net de l'economia espanyola a 31 de desembre del 2011 va ser de 990.000 milions d'euros, quantitat que equival al 92% del PIB espanyol. El total que els residents a l'Estat espanyol, incloent-hi totes les administracions públiques, deuen a l'exterior és de 2,37 bilions d'euros –un 221% del PIB–, mentre que el que l'exterior deu als sectors residents a l'Estat espanyol és de 1,38 bilions d'euros. Aquesta dada suposa que l'Estat espanyol és la segona economia amb un deute exterior net més gran del món, només superada pels Estats Units.

El culpable d'aquest enorme deute extern de l'economia espanyola és el sector bancari, amb una quantitat acumulada a finals del 2011 de 715.000 milions d'euros, un 52% del qual a curt termini i, per tant, amb una data de venciment anterior a l'estiu del 2013. Finalment, també cal ressaltar que el deute amb la banca alemanya és de 132.000 milions d'euros, que la converteix en el principal creditor de l'economia espanyola. Aquestes dades ens permeten entendre el suport d'Angela Merkel al rescat bancari espanyol.