L'impuls dels vins de tramuntana
Diversos cellers de la DO Empordà exploten el potencial turístic de la zona
S'aposta per un vi del territori i de qualitat
Els sòls de granits i de pissarres fan vins complexos i elegants
Han passat molts anys des que el 1975 el Ministeri d'Agricultura va aprovar la denominació d'origen (DO) Empordà-Costa Brava. Va ser el primer reconeixement oficial d'uns vins d'un territori marcat per unes varietats de raïm determinades, un sòl heterogeni i dur i un microclima de mar i muntanya on destaca, sobretot, la tramuntana. Aquests són els factors que, segons explica el president de la Comissió de Promoció de la denominació d'origen Empordà, Xavier Albertí, “produeixen un vi de qualitat, de varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, però amb altres varietats a causa de les característiques geogràfiques”.
Són terrenys on abunden els granits i les pissarres i que acaben produint uns vins “complexos i elegants”, opina l'enòloga del celler Espelt, Anna Espelt. Són vins que en els últims anys han començat a agafar cada cop més impuls i reconeixement. Tant Albertí com Espelt coincideixen que durant l'última dècada hi ha hagut un canvi en el món del vi a l'Empordà amb un augment de la qualitat. Segons Espelt, “de raïms bons, en general, ja n'hi havia, però s'ha de destacar l'arribada d'una nova fornada de tècnics, gent de fora i local, formada a nivell enològic que té cura pels detalls”.
Així, al costat de cellers amb produccions més grans, s'han anat creant cellers petits que vetllen per la qualitat dels seus vins. És el cas, per exemple, del celler Martín Faixó de Cadaqués, de caràcter familiar, que produeix 35.000 ampolles l'any i que només embotella aquell vi que la família tria perquè li agrada, segons explica Georgina Martín. O el de La Vinyeta, a Mollet de Peralada, que va més enllà i ha passat d'uns orígens d'explotació agrícola fins a apostar també per l'enoturisme i ofereix, per exemple, allotjaments rurals enmig de les vinyes. “Sempre buscant l'autenticitat, una explotació transversal i sostenible”, relata Josep Serra, de La Vinyeta, i que forma part d'aquesta nova generació que dóna una atenció personalitzada al vi i als consumidors. La Vinyeta, com altres cellers, no tenen tots els seus vins dins la DO “i és bo que sigui així”, diu Serra. Tampoc tots els cellers de l'Empordà són a la DO.
“Cada celler té la seva dinàmica pròpia”, explica Albertí, “però al marge de la qualitat, cal dir que l'Empordà té un potencial turístic que es reconeix amb l'enoturisme”. Gairebé cap celler no es queda al marge d'aquesta promoció turística, que es veu com un dels puntals per acabar de consolidar la zona, a part de la qualitat i l'exportació.
Conquerir Barcelona
En aquest últim sentit, en l'exportació, ara els vins de la DO Empordà tenen la sortida principal a les comarques gironines, on es distribueix el 35% de la producció –a més del 5% de venda directa al celler–. El 27% va a la resta de Catalunya, el 14%, a la resta de l'Estat –on en general hi ha poca presència de vi català–, i només el 20%, a fora l'Estat. Així, entre els objectius del Consell Regulador hi ha el d'implantar-se sòlidament a Girona i fer que el vi del nord guanyi terreny a Barcelona.
Bibliografia incipient
“Hi ha un fet excepcional, que és l'edició de dos llibres de venda al públic d'enoturisme que parteixen d'iniciatives privades”, destaca Xavier Albertí. Són Vinologue Empordà i la Guia d'enoturisme de l'Empordà, editades en pocs mesos de diferència.
Vinologue Empordà, presentada a mitjan agost, és la primera guia en anglès que es publica d'una zona vitivinícola de Catalunya i “és una prova més de l'interès que desperta la creixent oferta enoturística de les comarques de l'Alt i Baix Empordà”, asseguren en el Consell Regulador de la DO, en la seva pàgina web. A final de l'any passat també es va presentar la Guia d'enoturisme de l'Empordà, de l'escriptor barceloní Lluís Tolosa, que en el pròleg reconeix que “l'Empordà és una de les zones vinícoles amb més potencial enoturístic d'Europa”. És un llibre que ja va per la segona edició en català i que no és una guia 100% de la DO Empordà perquè també inclou els “bons vins de pagès de Calonge”.