Caixa Girona o caixa catalana?

Allò que fins fa poc eren rumors, ara ja són evidències: les caixes catalanes han endegat un procés de reestructuració ( eufemisme per dir sanejament i fusió) imposat pel govern espanyol en el que podríem dir-ne la Loapa financera, que és aquest decret que regula el fons de reestructuració i ordenació bancària (FROB), esmicola la llei catalana de caixes i deixa clar que qui vulgui ajuts s'ha de sotmetre als dictats del decret. El conseller Castells ja ha anunciat que la Generalitat el recorrerà davant del Tribunal Constitucional, però d'entrada els diputats catalans del PSC hi votaran a favor a Madrid. Són les contradiccions catalanes que tant de mal ens fan.

Des de fa molts anys, el model català de caixes, que ha estat malgrat tot un model d'èxit, era constantment criticat per la gran banca, i en volien un canvi. Doncs ara el tenen. El FROB els dóna tots els ingredients per complaure els seus interessos. A Catalunya sembla que es dibuixen dues grans accions: la que han emprès les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu i potser la de Manresa, i l'altra, amb component polític, liderada per Caixa Catalunya amb Caixa Girona i potser Caixa Tarragona. Curiosament aquesta entitat és posada en dubte per la simple raó que la presideix un polític de CiU i no del PSC, com les altres dues. D'entrada això demostra, tot i que sempre ho neguen, que hi ha un interès polític determinat.

Deixant de banda el pla Espanya-Catalunya que dibuixa el FROB, hi ha un altre pla importantíssim, del qual sorprenentment ningú no parla. Donem ja per fet, o per perdut, sense cap resistència, que Caixa Girona i Caixa Tarragona es fusionaran amb Caixa Catalunya? Tot i que em centraré per problemes d'espai en Caixa Girona, el que diré també serveix per al cas de Caixa Tarragona. La perversitat del FROB és que diu que per aconseguir ajuts (que són crèdits amb pagament d'interessos, no diners a fons perdut) s'ha de presentar un pla de reordenació (que vol dir de fusió). Algú pensa que hagués estat admissible que per ajudar la Seat, com se l'ha ajudat, fins i tot a fons perdut, l'obliguessin a fusionar-se amb la Nissan, per exemple?

Quant a Girona, em sorprèn i m'alarma el silenci clamorós de la societat civil. Ens manifestem per l'aigua del Ter, per exemple, i fins avui ni la Cambra de Comerç de Girona, ni la de Palamós ni la de Sant Feliu de Guíxols, ni les patronals FOEG i Pimec, ni els sindicats, ni les empreses del món social, ni ningú de la Universitat de Girona, no han dit res sobre la possibilitat que Caixa Girona desaparegui. No parlo dels polítics, perquè hi ha l'obediència de partit i els seus interessos desgraciadament no sempre coincideixen amb els nostres, però sí de la resta. Ningú no veu què representa i ha representat Caixa Girona tant econòmicament com socialment per a les comarques gironines? I als sindicats, no els fa por la pèrdua de llocs de treball que comportaria una fusió? Per què ens manifestem quan una empresa tanca o es deslocalitza i amb Caixa Girona no?

Industrialment les comarques gironines sortiran molt malament d'aquesta crisi i serà necessari fer un pla de reindustrialització molt potent si volem surar. Algú pensa que Caixa Girona no és un l'instrument clau per a l'èxit? Que no s'enganyi ningú: amb tota aquesta reestructuració tot Catalunya hi perdrà i els guanyadors seran els bancs i les caixes de fora de Catalunya, i potser algun polític que s'haurà tret algun problema de sobre. I tindrem un altre argument per lamentar-nos de la nostra trista història financera.