La unió monetària llatina

El financer nord-americà d'origen hongarès George Soros ha proposat crear un euro llatí. Una moneda i un sistema monetari comú per a tots els països de l'àrea llatina del continent europeu. L'avantatge més clar de partir l'actual zona euro en dues parts, fent aparèixer una moneda nova, l'euro llatí, que és pot devaluar, si les economies que té al darrere alenteixen els seus ritmes de creixement, o entren en un període de recessió. O, si fos el cas, revaluar.

Amb la moneda única aquesta possibilitat no existeix. De la mateixa manera que, per exemple, dins de França, o d'Itàlia, el Midi o el Mezzogiorno no han pogut devaluar el franc o la lira, car aquestes eren monedes de tot un estat. Així, les solucions adoptades per la gent del Midi francès, o pels meridionals italians, per a ésser competitius i créixer han estat unes altres: emigració, baixos salaris, lligams familiars, algunes especialitzacions productives, cooperativisme agrari, economia submergida.

La idea de l'euro llatí, però, no és nova: té un precedent important que paga la pena recordar. És la moneda de la Unió Monetària Llatina creada el 20 de novembre de 1865, a la Convenció de París, presidida pel federalista Felix Esquirou. La nova moneda llatina no va tenir un nom únic: fou el franc, un nom comú per a la moneda de tres estats: França, Bèlgica i Suïssa, i la lira d'una Itàlia en construcció. En tots els casos, la nova moneda adoptava un mateix contingut metàl·lic, i el sistema decimal: el franc es dividia en 100 cèntims.

Tres anys després se sumaren a la Unió Monetària Llatina, la pesseta hispànica, acabada de crear, i el dracma grec. En aquests sis estats s'establia un règim bimetàl·lic, amb monedes de 4,5 grams de plata i monedes de 0,280322 grams d'or, que eren totalment equivalents i intercanviables, fos qui fos l'estat emissor (que tindria un límit fixat pel seu nombre d'habitants: l'article 9 de la Convenció ho fixava a 6 francs per habitant).

La pesseta fou una moneda catalana, una de les 97 monedes que circulaven per l'Estat espanyol, escollida per Laureà Figuerola i Ballester, el ministre d'Hisenda del govern revolucionari de 1868, per a esdevenir única moneda de curs legal dins del conjunt dels territoris de l'Estat espanyol.

Figuerola (Calaf, 1816-Madrid, 1903), deixeble d'Eudald Jaumeandreu a la càtedra d'economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, fou un dels economistes catalans més destacats del vuit-cents. La seva pesseta dins d'Espanya tindria una funció semblant a la que tindrà l'euro dins d'Europa un segle i escaig més tard. Amb la diferència que, mesurant les distàncies en temps, la distància, per exemple, Vigo-Barcelona el 1868 era molt superior a la màxima distància dins de la zona euro el 2012. Però, així i tot, el mateix 1868, Figuerola integrà la pesseta dins un espai encara més ampli que el de l'Estat espanyol: el de la Unió Monetària Llatina fundada el 1865.

Fins al 1889, es van afegir a la Unió Monetària Llatina quatre monedes de quatre estats llatins: Romania, San Marino, els Estats Pontificis, i, a Amèrica, Veneçuela, i cinc monedes de cinc estats no llatins: Àustria-Hongria, Sèrbia, Montenegro, Bulgària i el franc luxemburguès del gran ducat del Luxemburg. En total, quinze monedes de quinze estats.

Com ha succeït amb l'euro, després d'un període de negociacions, la lliura esterlina i els britànics es van, finalment, autoexcloure. El que podria sobtar és l'absència de la moneda d'Alemanya, explicable, en part només, per la guerra francoprussiana.

La Unió Monetària Llatina va arrossegar, d'altra banda, tots els problemes del metal·lisme. Massa dependència, per exemple, de la fortuïta descoberta de mines d'or a Califòrnia, o a Austràlia, que farien variar molt sobtadament a la baixa el preu de l'or. S'hi afegiren els problemes del bimetal·lisme, la sempiterna lluita entre les monedes de diferent valor descrita en la llei de Gresham. De fet, a partir de la Convenció de 1878, se suprimiren les emissions de moneda de plata, i s'entrà en un sistema monometàl·lic basat en l'or. Alhora, les emissions de paper moneda convertible començaren a ésser importants.