Waste &Water inventa la depuradora d'aigua de butxaca

La potabilització, reutilització i depuració de l'aigua és una necessitat a tot el món. Els sistemes actuals de tractament d'aigües requereixen l'ús de productes químics i, també, de processos de sedimentació que requereixen força espai i infraestructures. Una empresa reusenca, Waste & Water, ha inventat un sistema nou de depuració que pot revolucionar el mercat i que ja està en tràmit de patent a 150 països.

El 2008, l'enginyeria Abac va començar el desenvolupament de la tecnologia One Water. “Quan la vam tenir a punt, vam buscar un soci que ens pogués aportar capital, internacionalització, fabricació i logística”, explica un dels socis i director tècnic de Waste & Water, Eduard Bes. El van trobar a la mateixa capital del Baix Camp. Jubustec, una empresa històrica de fabricació de maquinària per a la indústria agroalimentària, ha aportat el 40% del capital de Wates & Water, creada l'any passat. La resta de la societat està en mans d'Abac, que s'ha reestructurat fundant una consultoria industrial del mateix nom.

La tecnologia One Water es basa en l'aprofitament dels camps elèctrics i magnètics. S'apliquen sobre les molècules contaminants, tot separant-les en el flux d'aigua, bé per flotació bé per sedimentació. “La resta de sistemes hi apliquen productes químics, que nosaltres reduïm al màxim”. One Water representa diversos tipus d'avantatges. Mentre que els químics usats fins ara són específics per cada tipus d'aigua contaminada -matèria orgànica, metalls, inorgànics, etc.-, l'aplicació electroquímica i magnetohidrodinàmica és universal. És a dir, amb petites variacions, s'obté aigua de qualitat provinent d'aigües residuals sanitàries, industrials i de boca. “Entre d'altres, aquesta tecnologia permet eliminar clorurs, arsènics i nitrats. Tenint en compte el gran problema d'excés de nitrats en aqüífers i pous que hi ha a Catalunya, és una solució més barata que el sistema convencional”, assegura Pasqual Martí, director financer. Per exemple, a les Borges del Camp tracten 600 m³ diaris d'aigua de pou contaminada per nitrats en una planta que va costar 950.000 euros. “La nostra costaria 500.000 euros, amb menys consum energètic i amb un rendiment superior: elimina un 80% dels nitrats en relació amb el 50% actual.” D'altra banda, els additius químics aporten els mateixos fangs als dels residus contaminats, cosa que es tradueix en costos extres de tractament.

Des del febrer passat, aquesta tecnologia s'està provant a Aigües de Reus. I se n'ha evidenciat un altre punt fort. El procés de tractament és molt més ràpid: “Si un litre d'aigua tractada convencionalment triga de 6 a 8 hores a depurar-se, a la nostra planta pilot queda neta per retornar a la riera en 1 hora”, assegura Bes. I hi afegeix: “Com més trigues a depurar, més instal·lacions i lloc on deixar-la et calen, i per tant, hi afegeixes costos.” L'empresa reusenca ha calculat que la superfície que cal per tractar l'aigua amb One Water és entre 6 i 7 cops menor. De fet, la seva planta és modular: fa 6 metres, les mides d'un contenidor de camió estàndard. La disminució de requisit de sòl és de fins al 50% respecte a una planta convencional de tractaments d'aigua, calculada per un màxim de 2.000 habitants. “Creiem que és una solució òptima per a pobles que, tot i que hi estan obligats per llei, encara no han pogut construir una depuradora.” La reducció de la inversió total es calcula entre el 20% i el 50%. També és més barata de mantenir: “Pot funcionar amb plaques solars i consumeix menys electricitat que una planta convencional.” L'empresa ha d'acabar d'ajustar la tecnologia per a ciutats grans, perquè posar contenidors en filera li resta avantatges competitius. “Només és una qüestió de disseny de la instal·lació, i no un problema tecnològic”, hi afegeix Bes.

Pel que fa a mides i autonomia energètica, Martí destaca: “és idònia per transportar-la i instal·lar-la en casos d'emergències o per a projectes de cooperació.” Hi posa l'exemple del terratrèmol d'Haití: “Allà, d'aigua no en faltava, però la catàstrofe va destruir les plantes de depuració. En aquests casos, s'envia aigua potable en cubs que, a més que s'exhaureixen, és un sistema caríssim.”