Gran angular

Comprant quan es vol vendre

La Generalitat s'ha de quedar la majoria de capital de l'estació d'esquí de Vallter mentre té pressa per privatitzar peatges i aigües

La privatització de la gestió dels túnels de Vallvidrera i el Cadí queda deserta

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s'ha convertit en l'accionista majoritari de l'estació d'esquí de Vallter 2000 després d'haver-hi invertit 2,4 milions, 1,9 dels quals estan destinats a la compra de deute financer -capitalitzant el que té amb l'Institut Català de Finances (ICF)– i la resta, a les inversions mínimes per posar al dia l'estació. Amb aquesta operació, augmenta el paper de la Generalitat com a operador del sector de l'esquí, ja que FGC també gestiona les estacions pallareses de Port-Ainé i Espot, i les també ripolleses de Vall de Núria i La Molina.

La incorporació de Vallter a la cartera de participacions de la Generalitat en empreses es produeix en un any en el qual la Generalitat es vol desprendre d'actius, per reduir el dèficit. Els seus pressupostos per al 2012 inclouen uns ingressos de 888 milions d'euros amb privatitzacions, però fins ara només n'ha ingressat 60 venent edificis públics, i trontolla una de les dues que haurien d'aportar més ingressos. Es tracta de la privatització de la gestió dels peatges dels túnels de Vallvidrera i el Cadí per un període de 25 anys, que ha quedat deserta perquè en el concurs, amb un preu de sortida de 430 milions d'euros, només hi va haver una candidatura, la d'Abertis, sense oferta econòmica.

L'altra gran basa del govern català per ingressar diners venent actius és la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), que ha posat a la venda per 1.000 milions d'euros, dels quals se n'han de desemborsar 300 milions en el moment de la firma i la resta en 50 anys. Tot i que Tabasa, la societat que explota els túnels de Vallvidrera i del Cadí, va tenir beneficis l'any passat i que ATLL va tancar el 2011 amb un deute acumulat de 663 milions d'euros, aquest segon concurs té més requesta i se'l disputen Aigües de Barcelona i Acciona.

Conscient del context de retallades, el govern va remarcar en un comunicat que “considera que l'activitat de muntanya i esquí de Vallter 2000 té un interès estratègic de país i un efecte important sobre el territori”.

Tres vies.

FGC és un dels instruments que la Generalitat ha fet servir per prendre participacions en societats considerades estratègiques, i per exemple l'any 2006 els ferrocarrils catalans van comprar el 60% d'Autometro, empresa constituïda per Comsa Rail Transport i Pecovasa, que gestiona el transport de mercaderies de vehicles de Seat des de la factoria de Martorell fins al port de Barcelona. Altres diners públics s'han invertit en projectes estratègics per a una comarca o el país a través de consorcis, com el del Circuit de Catalunya, que està format per la Generalitat (72%), el RACC (18%) i l'Ajuntament de Montmeló (10%). En temps de retallades, es va qüestionar que la Generalitat aboqui diners en la Fórmula 1, més quan l'any 2010 va perdre 8,6 milions d'euros amb una facturació de 30 milions d'euros. L'impacte en l'economia del Vallès i l'hostaleria catalana fa que el govern català s'hi mantingui, i a més la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona estiguin disposats a entrar en l'accionariat.

Una altra via per evitar el tancament d'empreses és prendre'n part del capital a través de l'empresa pública Avançsa, que és propietària de gairebé el 100% de Comforsa, creada per la Generalitat a finals dels anys vuitanta per salvar les indústries de la forja del Ripollès: la Farga Casanova i Taga.

De reestructurar a innovar i assessorar

J.P

Eplicsa, Empresa de Promoció Industrial i Localització Industrial de Catalunya, SA, va ser creada l'any 1985 i estava centrada en projectes de reestructuració industrial. Amb el tripartit va abandonar aquest tipus d'operacions i es va orientar a projectes de futur estratègics, i sota aquests criteris es van incorporar a la seva cartera Esade Creapolis, Hexascreen, Compact Habit, Mapro Technologies, Ros Roca amb un compte de participació i Spanair.

El govern de CiU va tornar a canviar l'orientació d'aquesta empresa pública, frenant processos d'inversió en empreses, amb la voluntat que es dediqui a prestar assessorament a les empreses a l'hora de buscar capital i nous socis.

Però hi ha excepcions, i aquest any ha fet dues operacions de rescat d'empreses en perill de desaparició. La primera, un crèdit de dos milions d'euros a Cubigel Compressors de Sant Quirze del Vallès quan estava en fase de liquidació, i la segona, un préstec per la mateixa quantitat al fabricant de teixits industrials Sati, de la Garriga, per evitar que entrés en concurs de creditors.

El projecte estratègic en què Avançsa ha abocat més diners és la companyia aèria Spanair, de la qual controlava el 8,5% del capital. Hi va posar més de 100 milions d'euros, i aquest any l'empresa pública ha hagut de ser recapitalitzada amb 46 milions d'euros per equilibrar el seu balanç: 31 milions de crèdits fallits de l'Institut Català de Finances a Iniciatives Empresarials Aeronàutiques i 15 milions d'un crèdit participatiu atorgat a Spanair a final d'any i que fins ara no havia transcendit. A més, Avançsa va aportar a Spanair 55 milions d'euros entre el 2010 i la fallida, el gener d'aquest any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.