I una més...

Segona vaga general de l'any. Com sempre el seguiment depèn de qui ho digui i del tipus d'activitat. Aturada total en l'automòbil, gran impacte en la indústria, impacte desigual en els serveis i efecte menor en l'administració pública, segurament per la divisió sindical. La caiguda de la demanda elèctrica és bastant inferior a la registrada en l'anterior vaga general tot i que els sindicats esgrimeixen diversos arguments per justificar-ho.

Hi ha motius per protestar? Sí, molts. El malbaratament que es va fer dels impostos recaptats durant la bombolla immobiliària per construir aeroports, AVE i grans infraestructures innecessàries; l'augment desenfrenat de la despesa pública amb l'excusa d'un superàvit corrent que, realment, era un gran dèficit públic estructural; la incapacitat dels polítics de torn per parar l'orgia d'hipoteques i contractes milionaris d'uns indocumentats gestors de caixes, etc.

Però, hi ha motius per a la vaga? Molts menys. Aquest govern ha incomplert totes les promeses electorals però sembla que no té favorits. Així com retalla la despesa pública, certament amb poc criteri, augmenta els impostos per als que més guanyen, elimina deduccions en l'impost de societats, posa ferms els empresaris, ataca el dèficit tarifari de les elèctriques, frena els beneficis de la banca a força de provisions, etc. Com l'últim que vol un govern és empipar tots els votants, vull pensar que creuen que no hi ha cap més remei. La vaga seria positiva si convencés Europa de canviar l'absurd ritme de reducció del dèficit que ens ha imposat. Però ahir mateix Brussel·les ens va estrènyer les rosques pel 2014. Per desgràcia, l'únic resultat de la vaga podria ser augmentar el cost del deute i reduir la recaptació d'impostos i seguretat social, cosa que fa més probable la pròxima vaga general.