Política econòmica?

Els resultats de les eleccions catalanes sembla que empenyen a un acord entre CiU i ERC. Les dues formacions diuen que difereixen en política econòmica, però la Generalitat ara mateix no pot fer gaire política econòmica. Amb el control dels seus impostos, Catalunya tindria superàvit. Avui la Generalitat té un dèficit de 5.000 milions d'euros anuals (2,5% del PIB), que aguanta fins ara (i no sabem fins quan) amb recurs a l'Estat. Les retallades han reduït el forat des dels 8.350 del 2010. Qui parla d'aturar les retallades ho fa des de la demagògia o la ignorància.

Per preservar l'autonomia s'ha d'equilibrar el pressupost amb nous impostos o retallant despesa. La Generalitat no pot imprimir bitllets de 500 euros, tot i que els d'Iniciativa sembla que ho pensin, vist el que diuen ara i el dispendi que van fer des del govern. CiU va optar primer per retallar despesa (2011) i després per apujar impostos i vendre's actius (2012), ja que només retallar era complicat políticament i inefectiu (no s'estalviava ni el 50% del que estava previst).

De cara al 2013, les opcions són limitades. Quan l'esquerra demana l'impost de successions, probablement té raó. Quan demana la retirada de l'euro per recepta, no. Catalunya tenia el lideratge de consum de medicaments per habitant i dins dels drets socials no s'hi hauria d'incloure el dret a la sobredosi d'antibiòtics. Altres mesures serien posar peatges a totes les autovies pagades a l'ombra (Bracons, eix transversal, C-35) i eliminar despesa sumptuària. Encara avui cada parlamentari barceloní cobra més de 20.000 euros i Teletac gratis per desplaçaments.

Un govern seriós no té cap altra opció que estalviar per tenir credibilitat i estabilitat fins a poder convocar la consulta, que ha tingut un suport massiu a les urnes.