La mediació, sortida o trampa?
Les oficines per resoldre conflictes sobre el deute hipotecari han proliferat en molts municipis, la majoria, amb el suport de la Generalitat
La PAH les critica i creu que només endarrereixen el problema
Les competències legals de les corporacions locals queden lluny de la influència sobre la legislació que regula els deutes hipotecaris, però al mateix temps les corporacions són una de les administracions que més n'està notant l'impacte, especialment per la pressió que suposa per als serveis socials. Molts ajuntaments, de fet, tenen en marxa fons per oferir ajuts d'emergència en casos de risc de desnonament, o fins i tot pisos per a famílies que han perdut la casa, com els centres d'allotjament temporal que espera inaugurar l'any vinent Barcelona. Aquesta suma de factors ha fet que la majoria dels municipis hagin desenvolupat en els últims dos anys serveis de mediació per intentar evitar que els conflictes entre una família i una entitat bancària, amb una hipoteca pel mig, acabin en desnonament. És una actuació preventiva que molt sovint també es troba amb la dificultat d'anticipar-se al conflicte, ja que moltes famílies oculten la seva situació i els jutjats no comparteixen les dades sobre execucions hipotecàries al territori amb els ajuntaments.
L'objectiu de les oficines de mediació és aconseguir una sortida per l'impagament de la família, generalment cercant un refinançament del crèdit allargant-ne el termini, o bé buscant sortides com ara el lloguer social de la llar, que passa a mans del banc o fins i tot la dació en pagament. La fórmula per posar en marxa un servei de mediació en aquest àmbit generalment depèn d'un conveni amb un altre ens: en molts casos a través de l'Ofideute de l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat, però també molts d'altres ofereixen el mateix servei a través d'acords amb entitats, com ara el Col·legi d'Advocats de la regió o Càritas.
Terrassa va ser el primer municipi que va posar en marxa una oficina d'aquest tipus amb el suport del Col·legi d'Advocats de la ciutat. Ja ha atès cap a 500 famílies, a més de servir de model per a altres poblacions, informa Jordi Alemany. La xarxa de l'Ofideute dependent del govern ha arribat a acords amb diversos ajuntaments i consells comarcals, i tot just dimecres passat signava un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de donar servei a tota la demarcació.
Canvi de tàctica
Des del 2010 aquest servei de mediació calcula que ha atès més de 2.000 famílies. Altres ciutats, com ara Tarragona, es plantegen crear un servei semblant a curt termini, i d'altres, com Lleida, en tenen pendent la posada en marxa.
Per la PAH, però, aquesta mediació sovint és una fugida endavant que no va al fons del problema. “Ningú es plantejaria fer una mediació entre un agressor i una víctima de violència, perquè l'administració ha de protegir el dèbil. Aquí estem tractant com iguals una entitat bancària i una persona víctima d'una legislació injusta”, sentencia la portaveu, Ada Colau. Els temors de la plataforma se centren en els casos en què la mediació es tanca amb un allargament del crèdit hipotecari, en “condicions pitjors” que les inicials i que es pot traduir “en un desnonament d'aquí a dos anys”. La PAH considera que la relació “de bona fe” amb les entitats bancàries ja ha demostrat que no dóna fruits, i que cal canviar d'estratègia.
