Incongruent i inoportú

L'scrip dividend s'ha posat de moda entre grans bancs i empreses que cotitzen en Borsa. Se'l coneix també com a dividend flexible o dividend elecció. Consisteix en una alternativa al pagament de dividends que permet triar entre cobrar-los en efectiu –pràctica tradicional– o mitjançant bescanvi per accions. Les empreses emissores dediquen molts mitjans i recursos econòmics per animar els accionistes a acollir-se a aquesta última opció.

El seu mecanisme és senzill. Una vegada aprovada la xifra de dividend a distribuir entre els accionistes, el Consell proposa l'aprovació perquè puguin subscriure's com a drets gratuïts d'accions noves. A cada dret se li assigna un valor (equiparant-lo al dividend a cobrar). Paral·lelament es fa una ampliació alliberada de capital, establint una relació econòmica entre els drets i les noves accions. Per obtenir una acció nova es determina el nombre de drets.

A la vista de les diferents propostes o possibilitats, l'accionista pot optar entre: 1) Exercitar el dret per subscriure noves accions; 2) Vendre els drets a la companyia emissora a un preu garantit (en la pràctica, suposa percebre el dividend en efectiu) o 3) Vendre'ls al mercat quan entri en cotització el dret (també equival a percebre'l en efectiu encara que no a preu garantit). En la primera opció no procedeix realitzar retenció fiscal, la qual cosa implica que en el moment de vendre el títol s'haurà de pagar el corresponent impost.

Les raons que poden induir a l'emissor a oferir les diverses eleccions als seus accionistes, són: a) Ampliar capital sense que l'accionista hagi de realitzar cap desemborsament i b) En no produir-se sortida de liquiditat es pot destinar aquests recursos a altres fins i, al seu torn, millorar les seves ràtios de capital.

El sector bancari espanyol va ser pioner a utilitzar aquesta modalitat i el primer banc que es va acollir a aquesta modalitat va ser el Santander, l'any 2009. A la vista de la bona acollida que va obtenir aquesta proposta entre els accionistes, es van sumar altres entitats com BBVA, Banc Popular i Bankinter, si bé cadascuna va adoptar la seva oferta a les seves particularitats i objectius concrets.

Tornant al Santander, en l'últim scrip del passat mes d'octubre, el 83,57% dels accionistes amb drets d'assignació gratuïta va preferir rebre noves accions mentre el 16,43% restant dels titulars de drets va preferir percebre els diners, la qual cosa va suposar a l'entitat haver de desemborsar 248,8 milions d'euros. El més destacable i sorprenent és que entre aquest percentatge minoritari figurava Emilio Botín Sanz de Santuela García de los Ríos, president del banc.

No obstant això, els grans accionistes del Santander no són l'única excepció a l'hora d'optar per cobrar els dividends en efectiu. A Iberdrola, l'elecció de percebre en efectiu el dividend la pràctica de l'scrip dividend des de fa dos anys ha provocat que els seus grans accionistes, que van preferir el cobrament en efectiu, hagin vist diluït el pes de les seves accions en el conjunt del capital.

Bancaixa (ara Bankia), que tenia un 5,7% el 2009, té ara un 5,3%. BBK (ara Kutxabank) controlava el 6,8% el 2009 i ara posseïx el 5,3%. També el seu primer accionista, ACS, amb el 15% del capital, va cobrar el dividend en metàl·lic i pel que sembla no té intencions per a les accions alliberades en el futur.

A Telefònica, els components del seu nucli dur també van optar per rebre diners en lloc d'accions. A Repsol, que es va estrenar el passat 2012 amb aquesta modalitat, les seves dues primers accionistes, La Caixa i Sacyr, també es van plantejar cobrar-lo en efectiu.

Òbviament, optar per percebre els dividends en la modalitat d'efectiu, és una decisió absolutament lícita i que sol obeir al fet que l'accionista necessita liquiditat.

No obstant això, quant als màxims dirigents o nuclis durs, principals impulsors de l'aferrissada defensa que pugui suposar a l'entitat que dirigeixen que els seus accionistes prefereixin l'ampliació de capital alliberada, no deixa de ser com a mínim sorprenent i es produeixen, una vegada més, decisions incongruents i inoportunes que provoquen confusió i desorientació entre els accionistes que van preferir optar per les accions.