Economia

tant

X

No als corruptes

En el món econòmic privat tothom pot fer el que calgui per aconseguir els seus objectius. Fer el que calgui pot incloure comprar polítics, si aquests s'hi presten, que de vegades passa. Com? En espècies o en efectiu, al comptat o en diferit, n'hi ha mil maneres. Altres vegades no cal intervenció privada per alimentar corruptes, sinó que els mateixos partits es cuiden de ficar la mà a la caixa. El cert és que, per diverses vies i sempre a càrrec dels contribuents, es donen casos puntuals de fortunes personals a remolc del seu pas per la política. Parlant només de catalans, sembla que alguns exministres i diputats d'origen humil haurien generat fortunes que, curiosa acció de confiança en el país, tenen comptes a Suïssa. També n'hi ha alguns que a Madrid s'han venut sistemàticament per un plat de llenties: la variant de tal poble, el copet a l'esquena, nits boges, l'adulació dels mitjans... Algun dia algú haurà de fer balanç del que han aconseguit per al país els nostres diputats en els últims anys, amb el benentès que la gran majoria són gent honrada. La corruptela política, per molt que sigui minoritària, és un pèssim símptoma de la societat en què es produeix. Hi ha mecanismes legals per atacar-la, com fer completament transparent el finançament dels partits, pagar millor els polítics competents o tenir una justícia àgil. No obstant això, en la mateixa societat és on hi ha més recorregut. Per començar, caldria millorar l'ètica dels mitjans de comunicació que es fan còmplices dels corruptes, amb silencis o amb millores d'imatge; també caldria que els malversadors de recursos públics tinguessin més dignitat personal ja que, per responsabilitat, davant la societat, haurien de sortir de l'escena pública. El paper més important, però, l'hauria d'exercir la societat a través de la sanció social i política: un corrupte no hauria de poder mirar als ulls del contribuent i no hauria de sortir elegit en les properes eleccions. Això seria possible amb un canvi en la llei electoral que aproximés els càrrecs electes a la població que els vota a escala de districte, a la qual ret comptes, i no a la població en general, com ara. El dia que el sistema polític sigui capaç d'arraconar els pocs corruptes que hi ha l'eficiència en l'assignació dels recursos públics augmentarà, i no serem a les mans de quatre senyorets que no sabem a qui representen, ni a canvi de què, que sabem on ens han dut i que intuïm on ens duran: a consolidar la misèria moral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.