Economia

Qüestió de consum

L'agenda política europea de la setmana passada va estar marcada per la reunió de l'Eurogrup i l'Ecofin (reunió del ministres de Finances de la UE i de la zona euro) el 11 i 12 de febrer passats, en què es van tractar temes potencialment sensibles per als mercats però sense arribar a cap conclusió i postergant les decisions per a reunions ulteriors.

Destaquem el debat sobre el paper del Mede (fons permanent d'assistència financera europeu) en la recapitalització dels bancs europeus, clau per trencar la vinculació entre risc sobirà i solvència bancària. La principal qüestió per resoldre és si el Mede recapitalitzarà retroactivament els bancs, assumint-ne el deute derivat i traient-lo del balanç dels estats sobirans, i amb quin límit.

L'altre tema va ser el rescat de Xipre la decisió del qual es retarda fins a final de març, després de les eleccions en aquest país. Es planteja la possibilitat de reestructurar els dipòsits bancaris en mans d'estrangers en cas que es demostri que els bancs no haurien estat diligents a l'hora de controlar el blanqueig de capitals. Aquest mecanisme reduiria sensiblement la factura del rescat del país i evitaria haver d'aplicar quitacions al deute públic xipriota cosa que, per altra banda, podria tenir una mica més de repercussió sobre la percepció dels inversors cap al deute sobirà perifèric (inclòs l'espanyol).

Pel que fa als indicadors econòmics, les dades de producte interior brut (PIB) de la zona euro per al quart trimestre del 2012 si bé reflecteixen una desacceleració una mica superior a l'esperat, no suposen una gran sorpresa. Els indicadors macroeconòmics avançats i les expectatives de mercat estan alineades i indiquen una recuperació a partir de final del segon trimestre de l'any.

Amb vista a les pròximes dues setmanes no esperem grans esdeveniments, tret de les eleccions a Itàlia. Aquí l'escenari més probable, i en gran part descomptat en les borses i el mercat del deute, seria la victòria d'una coalició de centreesquerra que formi un govern que controli tant Parlament com Senat. Una victòria de Silvio Berlusconi o un resultat que només li servís per bloquejar el Senat seria mal acollida a curt termini. No obstant això, i fins llavors, no veiem catalitzadors amb capacitat per moure les borses europees en una direcció o altra. Mentrestant, als Estats Units, el risc de correcció en el S&P 500, que actualment se situa molt a prop de màxims, és una mica més gran.

En el front econòmic, l'última setmana de març començarem a conèixer dades macroeconòmiques d'activitat per al primer trimestre del 2013 que podrien ser una mica decebedors. Encara que el més probable és que es produeixi una millora en el PIB del primer trimestre del 2013 en relació amb l'últim trimestre del 2012, les expectatives de consens semblen una mica optimistes i estarien passant per alt la desacceleració en el consum privat motivades per les pujades d'impostos en l'inici del 2013 i l'avenç de la demanda interna durant el quart trimestre del 2012.

D'altra banda, la campanya de publicació de resultats del 2012 sí que podria continuar donant suport al mercat. Fins ara una mica més de les meitat de les companyies de l'índex selectiu han presentat els seus comptes –amb un percentatge d'empreses sorprenent–. Ho han fet positivament i per sobre del trimestre anterior, i amb l'anunci d'algun acord polític entre Demòcrates i Republicans als EUA per substituir els mecanismes automàtics de retallada de la despesa (sequestration) fins al final de l'any fiscal (octubre) per un paquet més moderat, amb menys impacte sobre el creixement del 2013.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.