La ‘macro', protagonista

En l'última setmana la macroeconomia ha tornat a prendre el protagonisme ja que sembla que la situació a Itàlia es deixa de banda. Nosaltres opinem que no cal alarmar-se amb la macro i sí que ens preocupa més Itàlia. A la Xina, les últimes dades de PMI (de febrer del 2013) han estat fluixes però esperem una recuperació d'aquests indicadors en els pròxims mesos, amb la normalització de l'activitat econòmica i que la millora es reflecteixi en un creixement del PIB del 2013 del 8% (estimació del Banc Sabadell) en relació amb el 7,5% objectiu del govern i del 7,8% registrat l'any 2012.

Pel que fa al sector immobiliari, s'han aprovat un seguit de mesures que tot i que tindran un impacte negatiu a curt termini, responen als esforços de modular el creixement econòmic per evitar la formació de bombolles i a mitjan termini contribueixen a la sostenibilitat de la represa de l'activitat. Esperem que el nerviosisme del mercat remeti i es torni a centrar en les dades de creixement. Això es reflectirà en les estimacions de benefici per acció.

En l'últim mes, en l'índex Hang Seng s'hi continuen veient revisions a l'alça i el creixement esperat és del 7,8% per al 2013 i el 10% per al 2014 en relació amb la mitjana històrica de 8 anys del 3,1%. Aquestes estimacions destaquen, a més, per la seva sostenibilitat amb l'augment de vendes previst per al 2013 del 8,4% (mínim/màxim el 2006-2012 del -13,4%/21,8% i mitjana dels deu últims anys del +8,4%). L'Eurogrup/Ecofin del 4-5 març, es va saldar amb poques decisions importants respecte a la situació econòmica o la recapitalització de la banca del Mede.

Quant a Xipre, també es va decidir posposar la decisió sobre el rescat fins a final de març a l'espera de l'auditoria de la banca (a primers de juny hi ha importants venciments de deute). Es van valorar positivament els programes d'ajustament a Irlanda i Portugal i es va discutir sobre la possibilitat d'allargar els terminis de devolució de préstecs al FEEF, que queda a disposició de la troica.

L'Eurogrup també va constatar que Espanya complia les condicions exigides després del rescat financer, però va reclamar continuar les reformes. Queda la cimera europea del 14 i 15 de març, en què sobretot esperem un suport a la flexibilització dels objectius de dèficit públic.

Quant a Itàlia, Bersani continua lluny de poder formar govern i, a més, per obtenir suports hauria ofert fer marxa enrere pel que fa a algunes reformes… La possibilitat de noves eleccions està cada vegada més prop i en aquest context, tornaria la incertesa màxima i els mercats sí que reaccionarien negativament. Creiem que cal continuar afavorint la inversió a Espanya en lloc d'Itàlia.

Això no s'està veient reflectit en els mercats de renda variable i renda fixa. Les borses van rebotar la setmana passada. Les rendibilitats de deute espanyol s'acosten als mínims de l'any. La taxa TIR del bo a 10 anys ha retrocedit fins al 4,75% i la prima de risc ha afluixat fins a situar-se per sota dels 330 punts bàsics. El Tresor espanyol va tornar a subhastar amb èxit (amb menys costos de finançament i amb una gran demanda) 5.000 milions d'euros en bons a 3,5 i 10 anys i ja ha emès més del 29% de les seves necessitats de finançament a mitjan i llarg termini de tot el 2013.

El diferencial entre l'Estat espanyol i Itàlia s'ha reduït fins a 15 punts bàsics i considerem que hi ha marge per a una convergència de rendibilitats encara més gran, especialment en els trams més curts (2/3 anys).