El fulgor de l'alabastre es modernitza

Les molècules d'aigua que atorguen la característica translucidesa a l'alabastre ja van fascinar els antics. Al segle IX aC, els egipcis el tallaven i en el món clàssic grec -d'on prové la paraula catalana- l'usaven per fer-ne ampolles de perfum i escultures. Al llarg dels segles, les finestres dels edificis destacats s'han cobert amb aquest guix cristal·lí, de gra tan fi que permet gravar-hi qualsevol cosa.

El centre de l'alabastre català és a Sarral, a la Conca de Barberà. A la pedrera local fa molts anys que no se n'extreu, però la tradició hi ha mantingut en marxa empreses i artesans. D'alabastre n'hi ha arreu del món, però la seva explotació es concentra a la vall de l'Ebre. El Grup Sarreal obté, a Fuentes de Jiloca (Saragossa), 1.500 tones anuals de boles, talls i plaques d'alabastre. A banda de la pedra blanca i la grisa, aquesta pedrera és l'única del món d'on s'extreu alabastre àgata. D'una tonalitat ocre, és el més apreciat, sobretot en mercats com l'italià: a la localitat de Volterra es conserva una llarga tradició de treball amb alabastre però no hi ha pedreres. És un dels mercats de l'empresa catalana, que ven als tallers d'artesania. El 25% de l'alabastre en brut s'exporta a Europa. França és un altre mercat important. El 35% de la producció es ven a l'Estat espanyol.

Fundat fa tres dècades, el grup és propietat de Ramon Térmens (Taurus). Una pota del negoci és l'extracció i venda d'alabastre en brut, però no l'única. Als anys noranta, aquest empresari va reintroduir l'alabastre al sector de la il·luminació amb notable èxit, sobretot en mercats com el nord-americà i els països àrabs. Cap a principis de la dècada passada, els xinesos van començar a comprar alabastre en brut a l'Estat espanyol. Igual que amb altres productes, les seves còpies de llums i objectes d'alabastre a partir de dissenys europeus van inundar el mercat mundial. La competència ha esperonat el sector local a diversificar productes, a la recerca de més valor afegit.

Actualment, Grup Sarreal manté la venda d'alabastre en brut a la Xina, amb un 15% de la facturació. Però s'està introduint en la comercialització de producte acabat a través d'Albaster New Concept, l'empresa comercialitzadora i executora de projectes del grup. “Enguany esperem augmentar la producció de la pedrera, perquè tenim bones perspectives del mercat xinès”, assenyala Alejandro López, el director d'Alabaster New Concept. I hi afegeix: “A la Xina, ara el producte acabat amb l'etiqueta de fet aquí té molt valor.” La translucidesa, remarcada per la llum artificial, és encara el major atractiu d'aquest guix. No obstant això, “calia renovar els dissenys i les funcionalitats de l'alabastre perquè estaven antiquats”. Així, des de fa cinc anys, l'empresa ha apostat per aliar-se amb dissenyadors i arquitectes, com ara Joaquín Torres (A-cero), per posicionar l'alabastre com a element decoratiu destacat d'edificis públics, hotels i restaurants. El guix translúcid pren forma de taules de centre, barres de bar, capçals de llit, cobertures de parets... O llums en forma de boles i cubs, com els de la col·lecció Apparuit, dissenyada per Ricardo Fonta. “Donen un toc d'originalitat als espais i els singularitzen”, remarca Alejandro López. Entre altres clients, el grup és proveïdor de l'alabastre de la cripta de la Sagrada Família i del Liceu. També s'han associat amb estudis d'interiorisme de Milà, Nova York i Londres per a grans projectes. Ara mateix, el més destacat és el Museu dels Drets Humans de Winnipeg, al Canadà. L'arquitecte Antoine Pedrock ha escollit l'alabastre sarralenc per atorgar encara més lluminositat a un edifici on el protagonisme l'acapara la llum. Ja en construcció, les rampes i baranes que recorren els sis pisos són d'alabastre del grup.

L'alabastre sense tractar és un material delicat i també calia innovar per poder adaptar-lo a superfícies exteriors, cuines, façanes no estructurals i mobles. L'empresa hi aplica resines, malles i làmines de vidre per incrementar-ne la resistència. Amb un 97% de grau de puresa, Grup Sarreal explora la comercialització dels residus de talla i extracció. El sulfat de calci s'usa en agricultura per augmentar la fertilitat. La indústria de la cosmètica, la pintura, la sanitària, l'alimentària, el valoren com a pigment. “Estem fent una anàlisi de mercat i del cost de producció. Li volem donar una sortida valuosa, i estem oberts a trobar altres socis per desenvolupar-lo”, assegura Alejandro López.