Tensió per Xipre

Els mercats esperaven la setmana passada que les autoritats xipriotes, en negociacions amb Rússia i amb la zona euro, trobessin una solució alternativa al gravamen dels dipòsits bancaris imposat per la UE. Això serviria per desbloquejar l'ajuda financera de 10.000 milions d'euros d'un total de necessitats de finançament de Xipre que es calculen entorn dels 17.000 milions.

Els mercats hi veien tres vies de solució. La primera era que Xipre aprovés un impost només per als dipòsits per sobre dels 100.000 euros i que aquest sigui progressiu en funció de l'import. L'última oferta de Xipre implicaria nivells de fins al 40% mentre que els dipòsits, per sota de 100.000 euros, en quedarien exempts. A més, caldria solucionar el problema d'un sector financer sobredimensionat.

En aquest sentit, Xipre havia presentat un pla B que incloïa la liquidació dels seus principals bancs i la seva separació en banc bo i banc dolent, així com la creació d'un fons solidari protegit per diferents actius del país (encara així Xipre haurà de conviure amb un deute de fins al 150% del PIB si rep l'ajuda). La segona possibilitat, que, a més, està vinculada amb la primera, era que Rússia ajudés financerament Xipre a canvi d'algun avantatge (per exemple, en les reserves de gas). També s'havia parlat de la venda, a Rússia, del Banc Popular de Xipre, o l'ús dels fons de pensions d'algunes empreses semipúbliques. A més, seria precisament Rússia la que hauria d'acceptar el gravamen als dipòsits superiors a 100.000 euros, ja que molts dipositants a Xipre procedeixen d'aquest país.

La tercera solució (i en principi, descartable) era que Europa fes marxa enrere i eliminés l'obligació de gravar els dipòsits. Diem que era descartable perquè d'una banda mostraria una debilitat en la UE, i sobretot, perquè l'única forma perquè Xipre assumís el cost del seu rescat a mitjan termini era cobrar aquests impostos.

Xipre és molt distint d'Espanya. Les característiques específiques del sistema financer i sobirà xipriota han pesat en la decisió de la zona euro d'establir, com a part del rescat, una quitació sobre els dipòsits bancaris, fins a ara, sense precedents en la regió. Algunes de les principals característiques començarien pel sobredimensionament del sector bancari en termes del PIB. A més, destaca el seu alt nivell de dipòsits provinents de Rússia (empreses i particulars) així com un fort vincle amb el blanqueig de diners. L'estructura de passiu en les institucions financeres monetàries (MFI) xipriotes és altament depenent del finançament minorista a través de dipòsits i amb ús limitat de deute. Aquest punt ha estat determinant a l'hora d'aplicar el bail in als dipòsits bancaris en comptes de bonistes o accionistes, i ho fa de manera molt diferent als fets prèviament en altres rescats bancaris europeus (Irlanda o Espanya).

Les necessitats de recapitalització del sistema bancari xipriota pugen al 60% del PIB de Xipre (comptant amb un import entre 10.000-12.000 milions d'euros), mentre que a Espanya era del 10%, i a Irlanda, del 40%.

El càstig limitat vist en els actius de risc europeus durant l'última setmana (l'euro i el bund haurien estat els actius que haurien reflectit més aversió al risc) posa de manifest la convicció de la necessitat d'un acord tripartit (Xipre-Rússia-zona euro) amb el qual es guanyi temps i es dilueixi, per petites que siguin, les expectatives d'un abandó de l'euro immediat, aquest sí, un escenari més incert no pel pes de Xipre en l'economia europea, però sí perquè s'obriria una porta inexplorada.

Amb tot, i encara que ens n'hàgim oblidat, Itàlia continua sent el maldecap més important. Amb aquests dubtes de fons, continuem apostant per un millor comportament del selectiu espanyol en relació amb l'italià.

Mentrestant, el problema a Xipre i a Itàlia donarà oportunitats de compra en els mercats de renda variable tenint en compte els ajustats nivells de valoració en les borses i el notable estrenyiment en els diferencials sobirans registrats enguany pels perifèrics.