L'origen català de (part) dels laboratoris argentins

Dos dels nou membres del primer govern de la nova República Argentina sortida de la Revolución de Mayo de 1810 eren catalans de naixement: Joan Larreu i Domènec Mateu. Cent anys després, Buenos Aires havia esdevingut la capital de l'Hemisferi Sud, i l'Argentina era un dels països amb un índex d'alfabetització més gran.

La demanda de productes farmacèutics a una societat avançada com l'argentina seria, és clar, important. Una part dels empresaris de la naixent indústria farmacèutica argentina seria d'origen català. Vegem-ho, seguint les pistes de Mònica Campins i Ana Pfeiffer al n. 47 d'Història industrial.

La indústria farmacèutica té dos orígens, que, en el cas català, conflueixen. Un. Derivació de la indústria química (dels colorants, per exemple), especialment important al món germànic. Dos. Perllongament de les rebotigues de les farmàcies dels països de l'àmbit mediterrani. A la Catalunya del XVIII, tant la química com la medicina/farmàcia creixen. I creix l'emigració a Amèrica.

El primer farmacèutic reconegut oficialment al Virregnat del Plata fou, al 1770, Agustí Pica Millans. El primer examinador del Proto-medicat, al 1780, fou Cosme Argerich. Els primers directors de l'Escola de Medicina de Buenos Aires fundada el 1801 foren Eusebi Fabra i l'irlandès Michel O'Gorman. El pas decisiu seria la posterior incorporació a l'escola del metge i químic Miquel Puiggarí.

Els coneixements científics, però, havien d'anar acompanyats de la saviesa empresarial i comercial. La primera fita fou el laboratori La Farmaco Argentina, empresa fundada el 1905 per Miquel Puiggarí fill. Primer, dedicada a la sanitat animal, fins al punt d'exportar als Estats Units un medicament antiparàsits. Seguí la filial argentina de Laboratoris del Doctor Andreu de Barcelona, on es produirien les famoses pastilles del Dr.Andreu. Nascut en una família originaria de Llers (Alt Empordà), Sebastià Bagó esdevindria representant comercial a Argentina de la Moderna Farmàcia Cusí (de Figueres i, més tard, de Masnou) i, el 1934, va fundar els Laboratoris Bagó, que esdevindrien una de les principals empreses farmacèutiques argentines.

El cas de Laboratori Andrómaco és especialment interessant. El creen, a Barcelona, el 1924, Ferran Rubió i Tudurí i Raül Roviralta Astoul, ambdós nascuts a famílies amb relació amb la família del Dr. Andreu i amb la urbanització del Tibidabo. Roviralta, a més, tenia lligams familiars a l'Argentina, a l'entorn de la fabricació de pell adobada i de la indústria vinícola.

El 1928, primer laboratori industrial d'Andrómaco a Argentina, inici de l'expansió d'una empresa farmacèutica que, en pocs anys, esdevindria una potent multinacional catalana amb presència a tot Amèrica. A partir de 1939, Andrómaco es dividí: al nord d'Equador, quedaria a mans de Ferran Rubió (que, durant anys, abans de tornar a Menorca, dirigiria l'empresa des de Mèxic), i al sud, a mans dels Roviralta (que construiran un jardí extraordinari a la platja de Fenals, a Lloret de Mar).

Els Laboratoris Lostaló tenen, també, el seu origen en un emigrant català a Argentina, Rossend Lostaló, que treballava en una empresa comercialitzadora de productes farmacèutics d'importació. Lostaló hi incorporà pare, germà i un gendre, Lluís Baliarda, que havia estudiat a l'Escola de Comerç de Barcelona.

Els Laboratoris Sidus foren una creació, de 1938, d'Esteve Grau (que havia nascut a Salàs de Pallars) i dels germans Miquel i Antoni Gusano (fills d'immigrants a Barcelona que treballaven, com abans el seu propi pare, a Laboratoris Andrómaco).

En resum, una part important de la indústria farmacèutica argentina, que, a partir dels anys 1920, comença a substituir els medicaments importats per fàrmacs propis, és resultat de l'acció, o bé directament d'empresaris farmacèutics catalans, o bé de persones que han treballat a delegacions americanes de laboratoris catalans.