Sorigué renova la cúpula i s'obre a nous sectors fora de la construcció

El grup constructor lleidatà Sorigué ha culminat aquest any el relleu generacional a la seva cúpula i ha decidit obrir-se a noves àrees de negoci per tal de compensar l'aturada del sector de la construcció. Anna Vallès, fins ara directora de la fundació d'art creada per l'empresari Julio Sorigué el 1968, ha passat a presidir el consell d'administració del grup, en substitució del president i fundador de l'empresa en 1968, Julio Sorigué, que es manté com a president honorífic del grup i va ser homenatjat per la Diputació de Lleida el passat mes de desembre, quan li va entregar el premi Especial Prestigi pels seus seixanta anys de treball en el sector de la construcció. Anteriorment, la Generalitat li va concedir el 2010 la medalla al treball Francesc Macià. “Les idees del grup Sorigué han estat sempre diferents al normal perquè sempre hem buscat innovació”, va dir durant l'entrega del premi de la Diputació.

El grup Sorigué factura actualment 460 milions d'euros a l'any i dóna feina a unes dues mil persones a través d'una vintena de societats, amb negoci arreu de l'Estat espanyol i obrint-se actualment camí a l'exterior, especialment a Xile, i amb la propietat de la majoria accionarial d'empreses com Acsa, l'antiga unitat de construcció del grup Agbar, adquirida el 2005. Però els seus orígens són modestos: Julio Sorigué, nascut a Cervera (Segarra), va començar en el sector el 1954 amb l'adjudicació de l'asfaltatge del camí que sortia de casa seva, a Binèfar, on vivia llavors. El 1968 va constituir l'empresa Julio Sorigué Zamorana, rebatejada com a Sorigué, SA el 1980. Cinc anys després, Julio Sorigué i la seva dona van constituir la Fundació Sorigué, creada per gestionar la col·lecció d'art que el matrimoni havia començat a formar. La fundació, amb seu a Lleida, té ara una de les col·leccions d'art privat més importants de Catalunya.