El ciutadà fa un pas endavant
El retrocés de l'administració ha deixat un buit que al territori estan omplint moltes iniciatives ciutadanes al rescat de localitats i comarques castigades per la crisi i la desindustrialització
Al Pallars Jussà, a les Terres de l'Ebre i a Cardona han sorgit moviments ciutadans
El fenomen no és aliè al sentiment de desconfiança cap a la classe política
L'administració ja no ens ho pot resoldre tot. Adéu a la cultura de la subvenció!
Els catalans han dit prou de queixar-se i han començat a arromangar-se
Cada projecte ha d'estar ben raonat, tenir un pla de negoci seriós i un bon líder
Els esforços perquè la generació de riquesa estigui repartida per tot el país i que la gent no hagi d'abandonar determinades comarques per guanyar-se la vida -allò que es va anomenar “reequilibri territorial”- s'han saldat amb èxits brillants però també amb fracassos estrepitosos. La desindustrialització i la crisi han evidenciat la fragilitat de les estructures econòmiques d'alguns territoris massa dependents de determinats sectors d'activitat o de certs motors de creixement, que, en perdre pistonada, han acabat per ensorrar-ho tot. “Les iniciatives per consolidar les economies d'aquestes zones anaven en la bona direcció, però no han tingut la fortalesa necessària per aguantar la caiguda de la demanda”, explica Pere Segarra, director de la Càtedra d'Emprenedoria i Creació d'Empreses de la Universitat Rovira Virgili (URV).
En aquests moments, la falta d'alternatives laborals i de perspectives per a les noves generacions amenacen amb aguditzar el problema de despoblament en algunes zones i la novetat és que l'administració es troba sense recursos per contrarestar-la.
En aquest context molts ciutadans han començar a mobilitzar i a ocupar l'espai que està deixant el sector públic i, des del compromís i la dedicació desinteressada, han començat a organitzar-se al voltant d'un bon grapat d'iniciatives que estan sorgint com bolets per tot el territori. “Els catalans veuen que ja n'hi ha prou de queixar-se i de buscar culpables i s'han començat a arromangar”, assegura Salvador Garcia Ruiz, coautor del llibre Catalunya last call (Viena Edicions). Garcia Ruiz explica que durant la confecció d'aquest full de ruta “per fer enlairar el país” han detectat una gran quantitat d'iniciatives sorgides de la ciutadania i amb un esperit constructiu. Per això s'han animat a obrir un web (propostesdepais.cat) en el qual insten els catalans a aportar la seva solució per sortir de la situació actual.
ENERGIA.
En alguns casos darrere d'aquests moviments hi ha noms coneguts del món econòmic del país (empresaris, directius o acadèmics) que han desenvolupat la seva carrera a Barcelona i que entenen que ha arribat l'hora de posar els seus coneixements i capacitat d'influència al servei dels seus territoris d'origen.
És el cas de pallaresos com ara Josep González (Pimec), Carles Sumarroca (Comsa-Emte) o Antonio Asensio (Iese) que formen part del col·lectiu que ha fet realitat l'associació Jussactiu, que intenta impulsar projectes de desenvolupament econòmic en aquesta comarca. “Aquestes iniciatives han de fugir de la dependència política; una altra cosa és que puguin comptar en algun moment amb el seu suport”, puntualitza Antonio Asensio, director de programes de l'escola de negocis Iese. Constituïda formalment aquesta setmana, Jussactiu vol ser un trampolí de nous projectes per a la comarca, assessorant i cercant inversors si s'escau.
Al Bages, Joan Tristany (Amec) i Valentí Farràs (Caixafòrum) formen part del grup promotor de Goral Iniciatives Cardonines, una associació que promou l'emprenedoria local per així revitalitzar l'economia de Cardona, que des del tancament de la mina de potassa el 1990 no ha deixat de perdre població. Joan Tristany explica que la iniciativa és necessària més enllà de la crisi, si bé l'actual conjuntura explica que aquesta sigui un èxit de participació: “La societat té la sensació que o fa alguna cosa per canviar les coses o ja ningú vindrà a treure-li les castanyes del foc”, diu.
A les Terres de l'Ebre, també es va produir un despertar de consciències arran del tancament de la planta de Lear a Roquetes, a finals del 2009. La societat civil es comença a inquietar pel futur del territori i alguns economistes de la URV fan de catalitzadors i es posen a buscar possibles vies de futur. El resultat és un manifest anomenat Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre. “Sense pautar una estratègia d'actuació sobre el territori ens exposem a un desenvolupament espontani i desordenat, que vagi en funció de les circumstàncies de cada moment”, assegura Juan Antonio Duro, economista i director del pla.
UNIVERSITATS.
Hi ha qui ja s'afanya a escriure l'epitafi a l'anomenada cultura de la subvenció i de la societat que ha viscut sota la tutela de l'administració, i brinda per una ciutadania que recupera un espai d'actuació i expressió que a poc a poc havia anat cedint en favor de la política. Caldrà veure si aquest canvi és passatger o si el nou lideratge de la societat s'acaba consolidant.
En tot cas sembla que aquests moviments no són aliens al sentiment de desempara i desconfiança que el conjunt de la societat sent vers la classe política. De fet algunes de les iniciatives que estan sortint es resisteixen a cedir a representants de les administracions cap paper rellevant. Reclamen eficiència i aporten confiança en el territori.
Aglutinar esforços per a la creació d'ocupació
La societat Jussactiu es constitueix amb 80.000 euros, el 65%, de socis privats, amb l'objectiu d'impulsar diversos projectes comarcals
El Pallars Jussà, una comarca amb uns 14.000 habitants, queda allunyada de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la ciutat de Lleida, dos indrets on es concentra bona part de la massa crítica que pot tenir un paper important en la reactivació econòmica d'aquesta contrada prepirinenca. Enmig de la forta recessió que viu Catalunya i l'Estat espanyol, empresaris, professionals i l'administració pública local van apostar per unificar esforços amb l'objectiu de crear projectes empresarials per redreçar l'economia comarcal fent èmfasi en els productes de la terra i les possibilitats “enormes” que brinda una de les comarques més grans en extensió de Catalunya.
Dit i fet. En poc més d'un any s'ha constituït la Societat de Foment del Pallars Jussà, que adquirirà el nom de Jussactiu, amb un capital social de 80.000 euros a partir de l'aportació de 42 empresaris i professionals de la comarca (el 65% del capital), i la resta el conforma el Consell Comarcal i una desena de municipis. En pocs dies tindrà lloc la primera junta constitutiva, en què es ratificaran els càrrecs i l'aprovació dels estatuts. La previsió és que l'actual president de Pimec, Josep González, fill de Llimiana, sigui nomenat president del consell d'administració.
Ha estat un any intents en què caldria ressaltar els més de 200 empresaris que van assistir a la presentació oficial de Jussactiu la tardor passada. L'objectiu de la societat és la promoció i el desenvolupament de projectes que beneficiïn econòmicament la zona. L'organització explica que l'estructura societària serà molt simple i amb un cost de personal pràcticament reduït a la figura d'un gerent “que ha de ser un generador d'idees, coordinador i acompanyador dels projectes”.
Una de les particularitats d'aquesta iniciativa és la creació d'un consell assessor extern format per set empresaris i professionals que són originaris del Jussà o que hi estan estretament vinculats i que la major part viuen a Barcelona. El seu objectiu és vetllar perquè els projectes presentats arribin a bon port. Antonio Asensio, director de programes de l'Iese, és un dels membres assessors que assegura que amb la fundació de Jussactiu “s'ha creat consciència d'esforç empresarial a la comarca”, però insisteix que “no n'hi ha prou amb tenir una idea, perquè un emprenedor sense formació estarà abocat al fracàs”. En aquest sentit, Asensio diu que el secret de l'èxit rau en el fet que cada projecte que es presenti “ha d'estar ben raonat, tenir un pla de negoci seriós i un bon líder”.
Per la seva part, Josep Cervós, empresari de Tremp amb més de 65 treballadors i soci de Jussactiu, explica que gràcies al naixement del lobby del Pallars els empresaris de la zona “hem entès que en temps de crisi no es pot confiar de les subvencions de l'administració i que cal apostar per la iniciativa privada”. També diu que ha estat una sacsejada útil per a la comarca.
Ara hi ha sis projectes en estudi del sector turístic, agroindustrial, agrícola o mediambiental. Un és el tren dels Cims, en què es voldria recuperar el carrilet de l'Estany Gento. Però faria falta 1,5 milions d'euros. L'alcalde de Torre de Cabdella, Josep M. Dalmau, diu que ja s'està estudiant quina és la millor fórmula per tirar-lo endavant. “Si no es troba el capital privat necessari l'Ajuntament podria assumir-lo sol”, afirma.
Emprenedors contra la diàspora
Un grup de professionals posen en marxa accions per donar visibilitat a l'emprenedoria entre els més joves
Amb el tancament de la mina d'extracció de mineral potàssic de Cardona (Bages) la ciutat va viure als anys 90 la seva crisi particular. A més de la desaparició de la principal empresa de la localitat, l'efecte més determinant va ser la pèrdua progressiva de població, que va passar en poc temps de 6.700 habitants censats a poc més de 5.000 d'avui en dia.
Més d'una dècada després, la davallada d'habitants no s'ha aturat. Cardona té des d'aleshores una diàspora molt important, especialment de gent formada que no troba oportunitats professionals al municipi. El fenomen, adobat amb els efectes de la crisi global, va fer sonar l'alarma entre alguns cardonins, que veien que si seguien a aquest ritme acabarien perdent serveis com el centre d'educació secundària o el CAP.
Així que un grup de sis cardonins de renom, alguns d'ells residents a la població però tots amb la feina fora, després d'unes quantes tertúlies van decidir posar el seu gra de sorra per trencar la tendència. A l'octubre de 2011 van crear Goral, Iniciatives Cardonines, una associació que vol despertar l'esperit emprenedor entre la societat. I per aconseguir-ho han anat a buscar la base de la població, nens i joves. “Volem fer entendre que a més de ser funcionari i assalariat, hi ha una tercera opció que és la de ser emprenedor”, explica Joan Tristany, secretari general d'Amec i un dels promotors.
Goral aspira a afavorir l'emprenedoria local amb la fi que es generi un teixit emprenedor que activi el municipi. “Promovem la creació d'empreses des d'un punt de vista del capitalisme social i des de Cardona”, afegeix Valentí Farràs, director de Caixafòrum i president de Goral.
Entre les diferents accions que han posat en marxa n'hi ha una de conjunta amb els centres educatius que permet als alumnes experimentar en primera persona la creació i el desenvolupament d'una empresa. “Els joves han de triar un producte i l'han de comercialitzar, i a final de curs liquiden l'empresa i destinen els beneficis a una ONG”, explica Tristany. A més volen donar visibilitat a casos d'èxit d'emprenedors nascuts o amb alguna vinculació amb Cardona. Goral vol també posar els peus a terra i saber d'on parteixen per tenir més clar cap on anar, per això estan realitzant el llibre blanc de l'emprenedoria a Cardona, amb entrevistes a més de 200 joves.
Tot i que ara expliquen satisfets la forta resposta social que estan tenint els diferents projectes que han engegat, els dos reconeixen que els inicis no van ser fàcils, que els va costar fer entendre el seu missatge.
Poble de la Conca cerca futur consistent
A Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), amb una població de 3.400 habitants, la crisi s'ha endut la gran empresa que donava feina a la gent de la localitat i de part de la comarca. La desaparició d'Hormipresa, dedicada als prefabricats de formigó per a la construcció, ha significat també el tancament de tallers mecànics, comerços i negocis de restauració i, fins i tot, de l'hotel del poble; com un castell de cartes que s'ensorra en treure'n una. No és la primera vegada que Santa Coloma viu una situació similar. Anteriors apostes que havia fet la localitat al llarg de la història també van acabar per fracassar deixant un solar en el qual cada vegada ha estat difícil tornar a construir-hi. Ara, un grup de ciutadans del poble s'han unit en una plataforma amb la idea d'anar creant unes estructures econòmiques més resistents a les crisis i menys dependents de l'exterior. Santa Coloma en Transició -que forma part del moviment internacional de localitats que treballen per ser sostenibles- vol ser “una sacsejada” al poble: “Entre tots ens en sortirem!”, afirma Antoni Rius, professor de la UPC i un dels promotors. Conscients del gran potencial turístic que té la zona, han començat a treballar en un projecte per promoure cases rurals i rutes dramatitzades. Però la principal novetat és la recuperació del cultiu del safrà (Santa Coloma havia tingut un mercat medieval de referència). “La producció cerealista actual no té cap valor afegit”, diu Rius. A més els camps de safrà florits són un gran atractiu turístic. “Moltes petites activitats complementàries fan que un territori sigui més resilient”, afirma Rius.
L'estratègia que decideixi el poble
Els agents econòmics i socials de les Terres de l'Ebre estan cridats a traçar quina ha de ser l'aposta econòmica
Pot semblar molt intel·lectual i poc pràctic però hi ha alta expectació
Un fill explica que s'enrabia amb el seu pare cada cop que l'home li recomana que marxi, que abandoni aquella terra en la qual ha crescut i on ara, diuen, sembla que tan sols es pugui aspirar a sobreviure. És una de les escenes de Sègula, el documental emès fa un parell de mesos en l'espai Sense ficció de TV3.
I és que si el cel de l'economia catalana està enteranyinat, a les quatre comarques meridionals del país (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre) els núvols són espessos i grisos. Però el territori es nega a resignar-se i ha impulsat un moviment per traçar les línies mestres del seu futur econòmic.
L'economista i catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Juan Antonio Duro, és el director del que s'ha batejat com a pla estratègic empresarial i per l'ocupació a les Terres de l'Ebre. Duro explica que l'embrió del pla són els moviments populars de protesta que van irrompre a finals del 2009 amb el tancament de la planta que la multinacional Lear tenia a Roquetes. Més de 500 treballadors van quedar a l'atur, un cop molt dur per a una regió poc industrialitzada i on la crisi de la construcció havia fet estralls.
Aquell punt de partida, incentivat sobretot “pels sindicats”, diu Duro, va revertir en la reclamació d'ajudes per a la reindustrialització i en una reflexió sobre la pertinència de dibuixar “un pla de dinamització del territori. La necessitat de discutir noves fórmules productives”. L'embrió sindical va anar sumant agents del territori (empresaris, associacions, municipis, etc.) i va agafar forma quan la URV es va definir per coordinar-lo. El moviment se solidifica de tal manera que la Generalitat veu amb bons ulls avalar i respectar les conclusions que se'n puguin treure.
Qui traurà les conclusions i redactarà el contingut del pla?
La intenció és comptar amb un ampli espectre de la realitat ebrenca (“és important involucrar-lo perquè és un territori molt sensible a la participació”, diu Duro) i per això s'han creat diverses comissions de treball que han de posar sobre la taula les potencialitats i necessitats de cada sector: turisme, agricultura, infraestructures, serveis, sanitat o formació. El que surti d'aquí passarà pel consell promotor del pla estratègic, que li donarà forma i presentarà, llavors, els resultats en audiències públiques (tràmit previst pel proper estiu).
Duro admet que consensuar interessos no és fàcil i que pot semblar un treball “intel·lectual i poc pràctic”, però també creu que “l'expectació és molt alta”. Per aquí passen, manifesta, les opcions de definir quin ha de ser el model econòmic de les terres on lo riu és vida.