És urgent reformar l'ensenyament universitari
Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferència entre els seus i el nostre. Algú podrà dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Unió Europea seria degradar la universitat. No és cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no és una escola de formació professional, però ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant també investigadors
A mi em sembla que avui ningú no dubta que perquè Catalunya, un país del món desenvolupat, esdevingui un país competitiu ha de disposar d'un capital humà ben format. Aquesta és una condició necessària, però no suficient. Si es té capital humà ben format i no es donen les altres condicions, s'aconsegueixen persones frustrades i ens convertim en exportadors de cervells.
Disposar de ciutadans altament capacitats és el resultat d'una bona educació a tots els àmbits, tant en coneixement com en actituds i valors. El desencert en el disseny del sistema educatiu i en la seva aplicació són molt grans. El disseny no és una competència catalana i ens ve donat, i podem queixar-nos, però l'aplicació sí és culpa nostra, no ho hem fet bé.
L'abandó escolar és molt alt i la mala formació es pot veure perfectament a partir del nivell amb què es permet l'entrada dels estudiants a la universitat. El sistema d'accés no serveix per a res com no sigui per ordenar el estudiants, però en qualsevol cas no és un filtre adequat.
Els estudiants arriben a la universitat sense el coneixement suficient de les assignatures propedèutiques que després permetria adquirir una bona formació universitària. La solució que adoptem a la universitat, potser inadequada, per pal·liar l'abandó, no és altra que baixar el nivell i intentar pal·liar aquests dèficits amb un primer curs que en molts casos es converteix en un curs preuniversitari.
El disseny dels graus universitaris, que hauria de ser comparable al dels països europeus més competitius, no ho és. Un curs més dels graus i un menys dels màsters és erroni. Els graduats sí que surten amb una preparació perfectament comparable a la dels seus homòlegs europeus, però han dedicat un any més a la universitat, cosa que comporta que el cost econòmic de la seva formació sigui més alt. El màster dura un any menys, podríem dir que això compensa, però com que el nombre d'estudiants que hi accedeix és molt menor, no és així. Amb tot, el que és pitjor és que el màster és útil per preparar els estudiants per fer una tesi doctoral, però en general és poc per adaptar-se a un futur professional. A més, com que només dura un any, a diferència del que passa als països del nostre entorn, els màsters només atrauen els estudiants d'Amèrica Llatina.
Si ens fixem en el doctorat, veiem que el nou disseny ha eliminat els cursos que tradicionalment l'acompanyaven. Un fet que valoro de forma molt negativa, ja que si bé màster i doctorat han de ser coses separades, els cursos i seminaris obligatoris han de formar part d'una bona formació doctoral.
A mi m'agrada bastant la flexibilitat del sistema britànic que permet als estudiants triar universitats que fan les carreres en tres, quatre o cinc anys, però aquest sistema és poc adaptable a la nostra mentalitat, on totes les universitats han de seguir models gairebé idèntics. Per això, si jo fos el legislador, adaptaria el nostre sistema a l'alemany o al francès. Allà, l'equivalent al nostre grau dura tres anys i el màster, dos. I sense necessitat de legislar, modificaria el sistema d'accés quant a l'exigència de forma que els resultats serien molt millors. Un efecte immediat seria que la secundària es veuria obligada a augmentar la seva exigència.
La inversió més urgent hauria de dedicar-se a disposar d'una formació professional de qualitat i integrada al sistema productiu. S'ha millorat molt, però encara la diferència entre el nombre de persones que accedeixen de la secundària a la universitat és excessivament alt si es compara amb els que van a la formació professional. El sistema està desequilibrat.
Canviar el model universitari és, en gran part, competència de l'Estat, però les altres coses només depenen de la voluntat política dels nostres governants. Certament, també depèn dels recursos econòmics i ara no estem en el millor moment, però algunes coses són gratis, per exemple la millora de l'accés a la universitat. Igualment és gratis modificar alguns aspectes dels continguts del batxillerat.
DEMANDA DE LA SOCIETAT
Ara que estem pensant en construir estructures d'estat és un bon moment per canviar, entre altres coses, el nostre sistema educatiu, en tots els nivells, per fer Catalunya més competitiva.
Cas francès
A França, l'educació superior està organitzada en tres nivells, la licence de sis semestres (professional o general), el master de quatre semestres (professional o de recerca) i el doctorate de tres anys. A Catalunya el grau és de vuit semestres; el màster, de dos; i el doctorat, de tres anys. No hi ha distinció entre general i professional.