L'hora dels bancs centrals

Aquesta setmana girarà entorn dels bancs centrals, la gasolina dels mercats en aquesta última recuperació. En el cas de la Fed, no esperem canvis en el programa de compra d'actius en vigor (85.000 dòlars al mes), per la qual cosa l'atenció estarà centrada en el missatge, que creiem que continuarà sent pessimista. No veiem que aquest missatge s'alteri pel PIB del primer trimestre, que s'ha vist impulsat per un augment de la inversió i per la reposició d'inventaris. A Europa encara hi ha més expectatives sobre noves mesures del BCE ja que ni el creixement ni els resultats empresarials no estan donant bones notícies (als EUA els resultats empresarials sí que estan millorant o almenys es mantenen en línia amb les estimacions).

En la reunió del pròxim dijous del BCE el consens de mercat espera una baixada de tipus d'interès de 25 punts bàsics fins a 0,5% per respondre a la debilitat de dades macro publicades recentment (PMI manufacturer preliminar de la zona euro i l'IFO alemany d'abril), que posen en risc la recuperació gradual esperada per l'autoritat monetària per al segon semestre d'aquest any i, sobretot, per pal·liar la falta de crèdit en les economies de la perifèria. La falta de crèdit persisteix per l'absència de demanda de crèdit solvent en relació amb la delicada situació econòmica, afegida a les restriccions més grans en l'accés al finançament majorista, especialment per als bancs domèstics, que prefereixen atresorar liquiditat. Nosaltres esperem que en aquesta reunió el BCE deixi els tipus sense canvis donada l'escassa efectivitat d'aquesta mesura presa aïlladament.

El més rellevant seria el possible anunci de mesures heterodoxes encaminades, fonamentalment, a reduir la fragmentació dels tipus d'interès dels préstecs a empreses (sobretot pimes) que podrien consistir en una col·laboració del BCE amb governs, bancs centrals nacionals o el Banc Europeu d'Inversions per reduir el risc per als bancs de concedir préstecs a pimes (per exemple, el BCE podria comprar part dels préstecs), i/o que els bancs centrals de cada país adquireixin titulitzacions de préstecs de pimes i assumeixin el risc de l'operació i/o relaxin les normes col·laterals de les titulitzacions de préstecs a empreses que s'utilitzen coma garantia en les operacions de finançament. Si bé l'impacte sobre el creixement serà molt difícil d'amidar, el compromís tangible del BCE per combatre la fragmentació del mercat seria ben valorat.

Itàlia continua en la picota, però les coses milloren. El reelegit president de la República, G. Napolitano ha triat sorprenentment (s'havia especulat amb que el triat seria G. Amato) com a primer ministre Enrico Letta, antic sotssecretari del PD (Partit Democràtic), que ha acceptat el nomenament i ha fet una crida a una relaxació a les polítiques d'austeritat.

Dissabte passat Letta va aconseguir tancar la formació d'un govern de coalició amb Berlusconi que havia exigit la retirada de certs impostos. Monti, del CC, ha donat el seu suport al tot just nomenat primer ministre. La possibilitat de formar govern ja va ser celebrada tant per la renda fixa (el deute italià a 10 anys va baixar del 4% per primera vegada des del novembre del 2010) com la renda variable (el MIB ha pujat en l'última setmana un +5,1%), no obstant això, si es confirma el bon comportament, podria continuar a curt termini.

A mitjan termini, la clau tornarà a ser l'estabilitat del govern italià i la seva capacitat per continuar endavant amb l'agenda de reformes estructurals per millorar la competitivitat i el creixement potencial, aspecte que ens genera més dubtes. Aquestes expectatives haurien de continuar donant suport a les borses europees en els pròxims dies.

En tot cas, les mesures anunciades pel BCE haurien de ser contundents per no frustrar les expectatives del mercat, que són cada vegada més altes. Des del punt de vista tècnic, per consolidar nivells seria important tancar la setmana per sobre de 8.345 en l'Ibex 35 i entre els 2.670 i els 2.710 en l'Euro Stoxx 50.