Deute i creixement econòmic

Un dels debats més importants entre economistes actualment és sobre com sortir de la crisi, si amb més austeritat o bé amb més despesa pública.  Darrerament s'acumulen les evidències contra l'austeritat.  Ni Grècia ni Portugal tiren endavant.  El Japó s'ha decidit per l'expansió monetària. I ara una de les bases teòriques de les polítiques d'austeritat s'ha esfondrat. El 2010, Reinhart i Rogoff, dos economistes de Harvard, van publicar un article acadèmic que demostrava que hi havia una relació inversa entre nivell de deute i creixement econòmic.  Parlaven d'un canvi de rasant d'un 90% de deute sobre el PIB, a partir del qual el deute ofegava el creixement.  Aquest article, relativament desconegut pel gran públic, ha servit com a base per aplicar polítiques d'austeritat i ha estat citat per les autoritats monetàries de les dues ribes de l'Atlàntic.

Fa uns dies, un altre grup d'economistes nord-americans va revisar les dades de Reinhart i Rogoff i va trobar errors sorprenentment bàsics en les fórmules d'Excel i el processament estadístic de les dades, que tombarien bona part de les conclusions.  La més cridanera és que no hi ha cap punt de ruptura al 90%, que la Comissió Europea ha utilitzat profusament. Això no implica necessàriament que la solució sigui posar en marxa la impressora de bitllets, però sí que qüestiona com es defineix la política econòmica.  Sembla com si els polítics escollissin primer el camí i després busquessin els economistes que els donessin la raó, sovint des de posicions més dogmàtiques que basades en una evidència empírica.  Galbraith deia que l'única utilitat de les previsions econòmiques era fer que l'astrologia semblés respectable.  Sort que els polítics encara cotitzen per sota dels economistes.