Noves estratègies als països del continent asiàtic
La 46a reunió anual dels governadors del Banc Asiàtic de Desenvolupament va tenir lloc a Nova Delhi del 2 al 5 de maig amb presència dels representants dels seus 48 membres regionals i dels seus 19 membres extraregionals.
Amb independència dels temes lligats als projectes i possibilitats de finançament d'aquest banc regional de desenvolupament, la reunió ha deixat alguns missatges que em sembla que són molt rellevants no només per als països asiàtics membres regionals del banc i els estats donants extraregionals, sinó per a l'economia mundial en el seu conjunt. És per això que avui li dedico aquest comentari.
La primera gran qüestió sobre les quals s'ha parlat a Nova Delhi és que els països asiàtics no es consideren al marge de la greu crisi mundial en què estem i que es ratificava a la reunió de primavera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial d'ara fa unes setmanes.
La mateixa Xina, que d'ençà que va entrar a l'Organització Mundial del Comerç el 2001 havia mantingut taxes de desenvolupament molt ràpides, veu que no les podrà mantenir perquè els seus mercats exteriors, que fins ara rebien els productes de la seva immensa factoria, no estan tirant de la demanda prevista com ho havien fet fins ara.
El nou president xinès, Xi Jinping, ha començat a viatjar a l'estranger, primer a Moscou i després a la 5a cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica) a Durban on s'ha creat el Banc de Desenvolupament dels BRICS amb 50.000 milions -amb la seva ben coneguda segona muller (la cantant Peng Liyuan)-, on ha confirmat que Xina seguirà en la línia de pressionar el Banc Mundial perquè no l'acusi de posar obstacles a la creació d'empreses (com es dedueix del fet que Xina està classificat com el país 91 entre els 185 analitzats en el Doing Business Report) i ha ratificat que a falta de creixement en els seus mercats d'exportació tradicionals (Europa i Estats Units) Xina durà a terme una política per tal d'activar la demanda interna.
Una davallada en el creixement xinès tindrà conseqüències per a les altres economies de la regió i per a la resta del món, on es veuran menys productes xinesos low cost i on la demanda de matèries primeres necessàries per fer rutllar la indústria xinesa baixarà.
El Banc de Reserva d'Austràlia -banc central d'un altre país respectat de la regió com a segon país en l'índex mundial de desenvolupament humà que és (desprès de Noruega)- ha baixat aquests dies el seu tipus d'interès en 25 punts bàsics fins a 2,75% tant per intentar fer augmentar l'activitat econòmica com per intentar que el tipus de canvi del dòlar australià es depreciï i així puguin augmentar les seves exportacions a la regió Àsia-Pacífic i al món. Austràlia és molt dependent dels preus dels seus principals minerals i de la llana, que li aporten el 65% de les seves exportacions.
Els altres països asiàtics molt preocupats per la disminució del creixement de la Xina són, lògicament, Japó i Corea, ambdós molt preocupats, també, per les irresponsables amenaces de Corea del Nord. El Japó va anunciar importants mesures monetàries per rellançar l'economia i per frenar l'apreciació del ien ara fa unes poques setmanes.
ACTIVAR DEMANDA INTERNA.
Això està conduint, a més de l'adopció de mesures expansives, a la proliferació d'acords de lliure comerç entre els països asiàtics i entre els països asiàtics i altres països europeus, africans i americans. A més, Corea del Sud té ara, també, un acord de lliure comerç d'ampli espectre amb la Unió Europea.
És molt interessant constatar, com analitza l' estudi del Banc Asiàtic de Desenvolupament Regional Cooperation and Integration in a Changing World, presentat a la reunió d'aquests dies a Nova Delhi, que tots els països de la zona s'han llançat a signar acords de lliure comerç d'una manera forassenyada per compensar la manca d'èxit de la Ronda Multilateral de Doha de l'Organització Mundial de Comerç. Al gener del 2013 els 48 països d'Àsia- Pacífic estan implicats en 109 acords de lliure comerç, mentre que al 2002 només se'n registraven 36 casos.
DESVIACIÓ DE COMERÇ.
Que els països de l'àrea amb més creixement del món estiguin entrant en aquesta dinàmica no és bo per a l'economia mundial, i es posa de manifest que en un món tan interdependent com el nostre actualment, els problemes a l'altra banda del món també ens afecten.
Confiem que això no desemboqui, tanmateix, en pràctiques proteccionistes ni discriminatòries excessives ara, precisament, que tots som conscients que la nostra via per sortir de la crisi està en l'exportació i que els mercats d'Àsia-Pacífic són una esperança pensant que els mercats europeus no estiren prou com a conseqüència de la crisi i de les polítiques d'austeritat que se segueixen a l'eurozona.
