El transvasament ha d'esperar

Les rendibilitats dels bons del Tresor han continuat repuntant durant l'última setmana en l'àmbit global, especialment al Japó, els Estats Units i Europa, i aquest moviment ha estat més virulent en els trams llargs i principalment a causa del component real de les rendibilitats. En aquest moviment, les expectatives d'inflació (l'altre component dels tipus nominals) s'han mantingut bastant ancorades davant el biaix decreixent de les dades d'inflació globals, per la qual cosa sembla que respondria més bé a expectatives millors sobre el creixement econòmic global.

Encara que aquesta lectura de millora de les expectatives encara no es reflecteixi en les dades de creixement –especialment si tenim en compte les últimes xifres publicades, com les del PIB del primer trimestre europeu–, es podria estar començant a descomptar que totes les mesures monetàries adoptades fins ara finalment reeixiran.

Migració de fons des de renda fixa fins a renda variable a la vista? En aquest cas, l'esperat transvasament de fluxos des dels actius de renda fixa cap a renda variable estaria més a prop. No obstant això, les últimes dades publicades sobre fluxos de fons als EUA encara no apunten cap a aquesta migració.

Les dades conegudes als EUA sobre flux de fons i el valor net agregat dels fons d'inversió en les diferents classes d'actius demostren que, des del gener del 2009, ha coexistit l'entrada de diners, tant en renda variable com en renda fixa (llevat de certs períodes de sortida neta), i que no ha canviat gens en els últims mesos (malgrat la revaloració el 2013 de la renda variable), la qual cosa manté la ràtio agregada del valor net entre tots dos en els mínims assolits el 2008.

En les últimes setmanes les dades fins i tot assenyalen una certa moderació en el flux d'entrada de diners en la renda variable als EUA. Si s'accentua aquesta tendència –és probable, si es tenen en compte els ajustats nivells de valoració i els pocs drivers del mercat–, la renda variable als EUA estaria subjecta a una correcció les setmanes vinents.

Mirant cap al passat: si els tipus reals a l'alça finalment indiquen una millora en les expectatives de creixement econòmic, especialment als EUA no és estrany que continuï el debat sobre la retirada de part dels estímuls monetaris, junt amb el suport dels actius de risc, especialment la renda variable. La vegada anterior que la Fed va mantenir les rendibilitats a llarg termini ancorades (CAP) durant gairebé una dècada (del 1942 al 1951) va ser un any abans que s'eliminés oficialment l'esmentada CAP quan els bons van començar a canviar el biaix amb repunts de TIR i la borsa va començar a pujar. Això no obstant, la gran migració de fluxos de bons a renda variable es va produir a partir del 1951, en què la Fed va retirar oficialment el CAP en els bons. A partir de llavors, rendibilitats i borsa van continuar a l'alça diversos anys.