Les estratègies de recerca i innovació a Catalunya

Contínuament surten rànquings que classifiquen les universitats a partir de diferents paràmetres com ara la productivitat absoluta i relativa, l'impacte de les publicacions segons revistes o citacions, la reputació que tenen entre altres professors universitaris i entre les empreses que contracten els seus titulats, i l'atracció d'estudiants i investigadors internacionals.

Les universitats catalanes obtenen una valoració acceptable si es té en compte el nombre d'universitats que hi ha al món i que llur llengua habitual no és l'anglès. Si ens cenyim a Europa, els resultats també són relativament bons, especialment en algunes àrees. Si comparem el sistema universitari català amb el d'altres comunitats espanyoles, Catalunya és al primer lloc.

També hi ha alguns rànquings que comparen la qualitat universitària dels estats. Els resultats de l'Estat espanyol no són dolents. El darrer rànquing publicat li atorgava el lloc vintè, el tretzè d'Europa.

En el context europeu hi ha enquestes que analitzen diferents paràmetres de les regions europees. Per exemple el Regional Innovation Scoreboard, de la Comissió Europea, fa una avaluació comparativa del grau d'innovació de 190 regions de la Unió Europea, Croàcia, Noruega i Suïssa. Catalunya se situa amb una activitat “innovadora moderada mitjana”.

Una posició discreta. Per altra banda, les dades d'impacte científic situen Catalunya en bon lloc, comparativament molt millor que el que obté en les enquestes d'innovació.

Trobo a faltar un rànquing que analitzi el sistema universitari regional. En podríem “fabricar” un a partir dels diferents rànquings publicats i, probablement, Catalunya quedaria en un magnífic lloc entre les 190 regions, molt millor que en altres àmbits, que es correlacionaria bé amb les dades sobre publicacions i impacte científics.

Disposem, doncs, de bones infraestructures i relacions internacionals diversificades.

No hi ha dubte que l'aprofitament d'aquest potencial científic és la base per poder abordar amb garanties d'èxit el programa de la Comissió Europea RIS3 (estratègies de recerca i innovació per a una especialització intel·ligent), que pretén concentrar els pocs recursos del pressupost europeu en àrees amb potencial i amb punts forts reals per crear avantatges competitius, en comptes de dispersar-los en àrees no relacionades. L'objectiu és invertir en recerca, innovació i iniciativa empresarial de manera que els fons estructurals serveixin, de la forma més eficaç, per fer créixer les inversions públiques i privades.

En aquest context, a Catalunya, una mica més tard que en altres regions europees, s'està treballant per establir quina és la millor proposta per obtenir una bona avaluació. La fórmula és triar quines són les àrees on el coneixement està més desenvolupat i especialitzat i donar suport tant a la innovació tecnològica com a la innovació centrada en la pràctica per estimular la inversió privada.

A través de la coordinació del govern, és necessari involucrar tots els grups d'interès, empreses, centres de recerca i universitats, hospitals, agents socials per treballar junts per identificar les àrees d'especialització més prometedores i també trobar els punts febles que obstaculitzen la innovació.

Hi ha prou indicadors que demostren que la suma dels àmbits de salut (recerca universitària i de centres públics, hospitals en recerca bàsica, translacional i tecnològica, qualitat de la tecnologia i serveis sanitaris, empreses farmacèutiques i de biotecnologia de l'àmbit de salut), la bioenginyeria, l'electrònica, la nanobiotecnologia, l'aplicació de les TIC, etc. és una de les màximes fortaleses de Catalunya. Si a això hi afegim el sector agroalimentari, clúster destacat a Catalunya, connectat amb la qualitat de vida i l'envelliment saludable, podríem elaborar una estratègia altament competitiva en el context europeu.