Un flascó de luxe
L'edifici Disseny Hub Barcelona, que aglutinarà totes les institucions vinculades al sector, ha de propiciar una cooperació més gran entre els professionals i el teixit econòmic
El 18 d'abril passat, l'Ajuntament de Barcelona, Barcelona Centre de Disseny (BCD) i Foment de les Arts i del Disseny (FAD) van signar un acord per a l'explotació del Disseny Hub Barcelona, el nou edifici de 28.000 metres quadrats que l'estudi MBM ha construït a la controvertida plaça de les Glòries de la capital catalana. La intenció és que aquest contenidor de luxe sigui un espai d'innovació i creativitat per al sector i un punt de trobada de professionals, empreses i la societat en general. Si tot això s'aconsegueix, el Disseny Hub Barcelona es convertirà en un equipament de referència i en una eina per reforçar el sector del disseny a l'exterior. Tot s'haurà de veure.
La infraestructura i l'acord que estreny la col·laboració entre les dues grans institucions del disseny de Catalunya, el FAD i el BCD, arriben en un moment de reflexió en el sector. “Feia temps que no em feien cap entrevista per parlar sobre el disseny, però segurament la millor notícia és no ser notícia -explica Javier Nieto, president de Santa & Cole-; els moments de silenci enfront els de cridòria no són pitjors, són molt bons per als processos de creació”, afirma.
Fa més de dues dècades del boom del disseny català que va contribuir a configurar la marca de la ciutat de Barcelona al món. Escoles de prestigi, professionals amb talent i una indústria que es mostrava receptiva a les noves propostes van generar un cercle virtuós que va tenir com a resultat aquell moment d'esplendor. Part de l'èxit és que es va saber trobar un estil propi, fresc, mediterrani i viu que es va fer un lloc al món entre la candidesa del disseny dels països nòrdics i el selecte dels italians. Però la crisi actual està propiciant un diàleg sobre com caldria fer les coses a partir d'ara: quin paper ha de tenir l'administració, com ha de ser la formació, com s'ha de donar suport a un teixit empresarial cada cop més internacionalitzat, com aprofitar o acompanyar les firmes de disseny que s'estan obrint un espai a l'exterior, etc.
El FAD ja ha començat la reflexió interna que l'ha portat a fer un cop de timó a l'orientació d'una institució privada que enguany ha fet 110 anys de vida. L'arquitecte Miquel Espinet va guanyar la presidència de l'entitat el 2009 amb la voluntat d'obrir una nova etapa. “Fins ara hem influït sobretot des d'una perspectiva cultural, ara volem que el FAD tingui un vincle més important amb la indústria”, afirma Gabriel Robert, vicepresident.
De fet, el FAD i l'empresa Applus+ acaben de llançar una certificació de la qualitat del disseny al sector dels hotels pionera al món i amb vocació internacional. La intenció és que a poc a poc aquest tipus d'eina es vagi fent extensiva a altres sectors. La certificació té la doble virtut de fomentar el disseny en determinats àmbits d'activitat i d'estimular “el consum” del treball de professionals que estan passant una època complicada. “Si la societat no valora la qualitat, les nostres professions no tindran sentit”, va manifestar l'arquitecte Pau de Solà-Morales en la presentació de la certificació.
Més jove és el BCD -aquest any fa 40 anys- però en el seu ADN hi ha des del principi la dinamització del disseny entre les empreses del país. Aprofitant aquesta efemèride, han organitzat la BCN Design Week, que se celebrarà de l'11 al 21 de juny, per reflexionar sobre els pròxims 40 anys del disseny. “Pensem que hi ha sectors com ara el de la salut i la sanitat que fins ara s'han mantingut bastant al marge, si bé l'aplicació del disseny pot representar importants millores per a la qualitat de vida dels usuaris”, explica Isabel Roig, directora general del BCD. Roig vaticina una superació de la divisió clàssica del disseny en àmbits com el grafisme, el branding, l'interiorisme o l'industrial per avançar cap a una concepció més integral i orientada a la recerca d'experiències.
El futur també reserva un paper molt important al disseny en l'anomenada emprenedoria creativa, en la qual Europa té dipositades moltes esperances per generar llocs de treball, riquesa i recuperar lideratge econòmic al món. El BCD està ajudant a trobar finançament a emprenedors que tinguin la voluntat de tirar endavant projectes dins del sector de les indústries creatives.
Isabel Roig, que va assumir recentment la presidència del BEDA, una plataforma europea que agrupa les associacions de disseny, subratlla que en només deu anys el disseny ha passat de ser una activitat que es tenia poc en compte en les polítiques de la Unió Europea a figurar en el lloc nou dels deu reptes que cal assumir per al foment de la innovació: “Estan a punt d'aprovar-se els programes europeus 2014-2020 i és molt important que la recerca o les polítiques econòmiques tinguin en compte el disseny”, afirma Roig.
El trasllat del FAD, el BCD i altres institucions al Hub -l'acord signat amb l'Ajuntament preveu tres anys perquè tot estigui en marxa- pot ser el moment perquè el disseny català aprofiti per articular aquest procés de reflexió necessari i que això propiciï un futur més brillant per al sector i, en conseqüència, per a l'economia, la cultura i la societat catalanes.
L'oportunitat dels nous materials
Conscients que el disseny pot ser la porta d'entrada a la indústria dels nous materials i que aquests són motor d'innovació, el FAD ha creat Materfad, el centre de materials de Barcelona. La seva tasca d'investigació i vigilància tecnològica li permet detectar materials que s'utilitzen en un sector i que presenten propietats que el poden fer molt útil en un altre. Amb aquest objectiu ha creat la primera base de dades de materials en castellà amb 2.000 referències i un cercador que permet localitzar els materials a partir de diferents criteris de recerca, i fins i tot posar-se en contacte amb el fabricant o distribuïdor.
A més, Materfad ofereix serveis de consultoria (una seixantena cada any) a empreses i professionals que s'interessen per les propietats dels diferents materials en funció de les aplicacions per a les quals els necessiten. D'aquestes assessories, l'any passat en van sortir sis projectes de recerca liderats per empreses. Un d'aquests projectes per a l'empresa Repsol ha tingut per objecte la millora d'una tecnologia de pavimentació dels carrers que permet la il·luminació nocturna amb l'energia que es genera amb les passes del vianant, segons explica Valérie Bergeron, directora de la biblioteca de materials.
