La V conferència de Tòquio pel desenvolupament Africà
De l'1 al 3 de juny ha tingut lloc a Yokohama la cinquena edició de la Conferència Internacional de Tòquio sobre el Desenvolupament d'Àfrica, coneguda com a TICAD-V per la seva sigla en anglès.
La TICAD va ser creada pel Japó al 1993 i des de llavors s'ha reunit tres cops a Tòquio (1998 i 2003) i dos cops a Yokohama (2008 i 2013).
La cosa va començar quan el Japó era la gran potència asiàtica necessitada de moltes matèries primeres per fer rutllar la seva maquinària industrial i ha anat fent-se cada cinc anys malgrat que per als països africans existeixen ara altres països molt rellevants, com poden ser la Xina o l'Índia i –per descomptat- la UE i, ara, fins i tot, els BRICS (grup format per Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica) com a bloc.
Si fa uns anys l'Àsia era l'àrea de més ràpida expansió mundial i Àfrica havia estat en letargia enmig de conflictes de tota mena, el panorama africà ha anat millorant d'ençà que les multinacionals han descobert que el continent subsaharià té el 89% de les reserves mundials de platí, el 60% de diamants, el 53% de cobalt, el 37% de zirconi o el 34% de crom, i que la seva població de 1.000 milions d'habitants pot ser un gran mercat si augmenten les capacitats de compra dels seus ciutadans.
Això explica que després que la llavors Comunitat Europea comencés la seva cooperació amb els països africans des del Tractat de Roma de 1957, i més àmpliament des dels convenis de Lomé (des de 1975) i de Cotonou (a partir del 2000) o les eimeres UE-Àfrica del Caire (2000), Lisboa (2007) i Trípoli(2010), altres països s'han llançat a conrear les voluntats dels països africans a través de cimeres i reunions ministerials.
És en aquest context que cal inscriure la iniciativa japonesa del TICAD que té la particularitat d'haver estat la primera –com es va dir ja al 1993- per molt que el Japó no estigui en els últims anys al nivell dels ritmes de creixement que va assolir els anys 1960 i 1970, però són moltes les grans multinacionals japoneses que s'han instal·lat amb comercialitzadores o amb firmes amb producció local als països africans.
Però la TICAD ha deixat d'ésser quelcom només japonès per convertir-se en un autèntic procés internacional. Aquest cop a Burkina Faso i a Etiòpia han tingut lloc reunions preparatòries de la cinquena TICAD feta a Yokohama.
FONS GLOBAL.
Les successives reunions de la Conferència de Tòquio sobre el Desenvolupament Africà i la sensibilitat dels japonesos en la reunió del G-8 –que ells van presidir a Okinawa al 2000 i a la qual van invitar molts líders africans- va servir perquè uns pocs líders africans creessin a la Cimera de la Unió Africana de Lusaka de 2001 la Nova Aliança pel Desenvolupament d'Àfrica (NEPAD) en què Sud-àfrica, Nigèria i Algèria posaven en marxa un programa de recuperació africà protagonitzat pels mateixos africans i no per potències excolonials, per les Nacions Unides o per organismes internacionals o ONG transnacionals com havia estat fins llavors.
ESFORÇOS FINANCERS.
Els països africans han superat la fase de guerres i conflictes civils amb molt poques excepcions i per això Àfrica té un futur millor del que havia estat fins ara. Tothom s'ocupa d'Àfrica. No només –com era normal- els països rics antics colonitzadors, el Banc Africà de Desenvolupament o les agències de les Nacions Unides i les Nacions Unides mateix, sinó també altres actors internacionals.
El cas més novador i interessant es el dels BRICS, que en la seva cinquena cimera -celebrada a Durban els dies 26 i 27 de març d'enguany sota presidència del líder sud-africà Jacob Zuma- no dubtaven a celebrar la reunió sota el lema BRICS i partenariat pel desenvolupament, la integració i la industrialització d'Àfrica.
MOLTS pretendents.
Si l'Àsia ha sigut el territori líder del creixement mundial de finals del segle XX, tot apunta que si aconsegueix dominar els problemes mediambientals i una administració correcta de recursos i de bon govern sense corrupció, Àfrica es convertirà en un nou focus de desenvolupament del segle XXI.
Els 175 milions d'habitants de Nigèria, els 90 d'Etiòpia, els 85 d'Egipte, els 75 de la República Democràtica del Congo o els 50 de Sud-àfrica constitueixen arguments clars i contundents que el mercat africà serà molt important a mesura que vagin augmentant els nivells de renda per càpita i a mesura que les empreses internacionals i els inversors mundials vagin confiant en el fet que Àfrica s'està convertint en una plataforma de negocis segura i amb perspectives.
