Les cambres petites veuen amb recel l'avantprojecte de llei aprovat pel PP

Encara està en procés de tramitació parlamentària i per tant encara és un text obert però l'avantprojecte de llei de cambres que acaba d'aprovar el govern del PP no convenç entre les institucions més petites de Catalunya. “La part positiva és que tenim ja un full de ruta, però la dolenta és que tot i que se'ns reconeix com a entitats de dret públic no se'ns reconeix una partida de finançament públic”, destaca el president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Delfí Robinat.

Després de la derogació per sorpresa de les quotes camerals per part de l'anterior govern socialista el finançament s'havia convertit en el principal cavall de batalla de les cambres de comerç, entre d'altres coses perquè, com s'ha reconegut en més d'una ocasió des del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, la supervivència de l'actual mapa format per 88 cambres al conjunt de l'Estat depèn en bona part d'això.

El text de l'avantprojecte recull que les cambres de comerç s'hauran de finançar amb la comercialització de serveis i, tot i que els reconeix funcions importants com l'FP o l'arbitratge, no en concreta cap partida econòmica associada. “Es parla molt de copiar el model alemany i allà les cambres reben un finançament associat a aquestes tasques encomanades”, apunta el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig. El president de la Cambra de Tortosa, José Luis Mora, es mostra contundent i afirma que tal i com està redactat l'avantprojecte es posa en perill la supervivència de les cambres. “No té sentit dir que les cambres es consideren imprescindibles i que no es pot posar en perill la prestació de serveis que fan, i alhora no dotar-les d'un finançament públic; amb la comercialització de serveis no es pot sobreviure, la feina de defensa del territori també costa diners”, diu.

El teixit empresarial que suporta les cambres més petites està format bàsicament per pimes, i tot i que en general les cambres han aconseguit una bona fidelització amb quotes voluntàries i contractació de serveis, la manca d'una partida pública pot condicionar molt el seu futur. “Les cambres oferim serveis gratuïts a emprenedors, però potser els haurem de començar a cobrar per poder mantenir-los”, apunta Mora.

L'avantprojecte de llei obre a més la porta que en els plens de les cambres hi tinguin més pes les empreses que més aportacions econòmiques facin, una opció que es veu amb recel. “És important que es mantingui una clara majoria del ple escollit per sufragi, d'altra manera seria contradictori perquè el text diu que les cambres han de donar suport bàsicament a la pime”, apunta el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera. En aquest mateix sentit el president de la Cambra de Tortosa recorda que “les cambres representem tot l'univers empresarial, no podem deixar el control en mans de les grans”. Aquest, però, sembla el model escollit si més no per a la futura Cámara de España, substituta de l'actual Consejo Superior i responsable de coordinar l'acció d'internacionalització. Aquesta les finançarà de l'aportació de les majors empreses de l'Estat i per tant tindran un pes rellevant en els seus òrgans de govern. “Per tant seran les grans empreses les que decidiran què es fa amb aquests recursos, a on es destinen, i aquí les cambres petites podem quedar molt relegades”, destaca el president de la Cambra de Valls, Marcel·lí Morera.

En el seu moment es va especular molt amb la idea que va ser la pressió de les grans empreses la que va fer que el govern de Zapatero posés fi per sorpresa amb les quotes camerals. Al cap i a la fi, el model de cambres fins ara es basava molt en la redistribució d'uns recursos que aportaven bàsicament les grans i que es destinaven a serveis que beneficiaven bàsicament les petites. Una filosofia que es podria posar en perill tal i com està redactat l'avantprojecte aprovat pel govern.

Les cambres confien, però, en la millora del text en el procés de tramitació parlamentària i recorden que molt d'això s'haurà de concretar després en la nova llei catalana.