Empreses

La venda d'Insavi creix un 300% amb el benestar animal

Acabada la modernització derivada de la normativa, l'empresa catalana d'instal·lacions per a granges avícoles augmenta la tasca exportadora a Sud-amèrica i Rússia

Fora de la UE, la preocupació no és la gallina, sinó tenir un ou tan barat com sigui possible

Quan has d'encabir 140.000 gallines, una gàbia deixa de ser una gàbia per esdevenir una instal·lació industrial. A Insavi, fan el disseny i la fabricació dels espais i complements per al sector avícola: instal·lacions per a ponedores, cria i recria, guatlles, broilers, perdius i aviaris. Són l'única empresa catalana que s'hi dedica.

Fundada el 1970 per tres socis a Alcover, aquests darrers temps han seguit, al ritme dels avicultors, l'adaptació a la normativa de benestar animal. La renovació obligada a les granges derivades d'aquest reglament de la Unió Europea els ha incrementat fins a un 300% la facturació en els darrers anys. “El sector avícola no ha apostat per readaptar-se. En molts casos no era possible, i en altres temien no acabar complint la normativa. Així que han optat per posar instal·lacions noves”, explica Juli González, un dels socis d'Insavi. La normativa està orientada a millorar les condicions de vida dels animals, i entre el 1999 i el 2012, totes les granges europees s'hi han hagut d'adaptar. Estableix un increment de l'espai de mobilitat per a cada animal, que ha passat dels 450 cm als 750 cm. També ha obligat a posar gàbies amb menys capacitat, i un niu per a cada dotzena de gallines ponedores. A banda, els animals ara disposen de barres on enfilar-se i un bany de sorra per gratar el terra. Fins i tot d'un dispositiu per esmolar-se les ungles.

El sector auxiliar d'empreses com ara Insavi han hagut d'esprémer l'enginy per oferir solucions als avicultors per aquesta modernització obligada, que alhora havia de complir una normativa i ser funcional a l'estructura empresarial de les explotacions. “Ha estat un maldecap per als fabricants. Nosaltres hem apostat per un disseny senzill, fàcil de manejar i de mantenir per l'avicultor. És un bon producte i, comercialment, hem optat per oferir un equilibri entre el preu i la qualitat”, assegura González. La inversió per a una granja d'unes 200.000 gallines ponedores, incloent l'estudi, disseny de l'espai i la fabricació i instal·lació de gàbies i maquinària automatitzada volta els 800.000 euros. Cal pensar en els sistemes d'alimentació, climatització, refrigeració, i en l'habitacle dels animals. “Està tot automatitzat, amb una sola persona es pot fer anar tota la granja”, explica González. Fins i tot la recollida de fems, és clar.

Insavi ha desenvolupat un sistema per assecar encara més la gallinassa. Fa anys, les normatives ja van obligar a intentar eliminar al màxim les males olors provinents de les granges a causa dels fems. El sistema més habitual és fer circular els fems des de la gàbia, a través de cintes transportadores, fins al punt de recollida. L'empresa d'Alcover ha dissenyat una cinta elevada exterior, que aprofita la mateixa refrigeració de la granja. Així, a través d'un sistema de cintes en circulació al voltant dels edificis es va evaporant el líquid del fems. Juli González explica: “El sistema d'extracció clàssic ja elimina les olors, perquè es neteja dos cops per setmana per evitar la fermentació. Però aquest afegeix un avantatge de maneig: els fems no gotegen, s'elimina tota l'olor i són més lleugers per transportar”.

Insavi ja ha instal·lat quatre d'aquests sistemes. Dos a l'Estat espanyol, un altre a Veneçuela i un més a Portugal. De fet, acabada la modernització de les granges derivada de la normativa de benestar animal hi ha hagut un estancament lògic del mercat europeu. Rússia i Sud-amèrica són dos mercats prioritaris per a Insavi, que aquest any ha guanyat el premi a l'Obertura de Nous Mercats de la Cambra de Comerç de Valls. “Fora de la UE no pensen en el benestar de les gallines, sinó a aconseguir ous a bon preu. Cal tenir en compte que és una proteïna bàsica i en alguns països la gent té problemes per menjar.” Si no es posen traves proteccionistes, el sector de l'ou europeu pot acabar patint davant els preus baixos. “Diuen que si la gallina no és feliç no pon. Però la seva productivitat no ha millorat gaire a partir de la llei de benestar animal. Tampoc en les gallines en semillibertat.”

Fins l'any passat i a causa de l'augment de feina derivada de la normativa europea de benestar animal, la plantilla d'Insavi va créixer fins a les 90 persones. Fa anys que exporta a la UE, però acabada l'obligada modernització, ha començat a obrir nous mercats a Sud-amèrica i Rússia.
Facturació
16 M€
Treballadors
30
Any de fundació
1970

Els ous de gallines en semillibertat

El creixement de la demanda d'ous ecològics i de gallines criades en semillibertat ha obert un nou mercat. Als supermercats, ja s'hi pot trobar aquest tipus d'ous, comercialitzats per algunes de les grans empreses del país.

Si bé a països centreeuropeus com ara Alemanya, aquest tipus de granja és habitual, aquí fins ara la compra d'aviaris es limitava a granges amb poques gallines. “Actualment, ens demanen redissenyar les instal·lacions. Es volen més grans i automatitzades per reduir costos i millorar-ne la producció”, explica Juli González. Els aviaris no tenen portes i permeten a les gallines pasturar al defora. “Creiem que, en aquest àmbit, la facturació creixerà un 5%. Ara bé, les granges tancades no desapareixeran, perquè aquests ous sempre tindran mercats com la indústria alimentària”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.