opinió
Recerca i creixement
“A la doctora Martí, l'endemà d'enviar el currículum a Oregon li van donar feina; no era difícil esbrinar els seus mèrits aquí”
Recentment hi ha massa males notícies que fan reflexionar. En primer lloc, per les repercussions de caràcter ètic que comporten i, en segon lloc, per les conseqüències econòmiques tan negatives que tenen. Em refereixo, per exemple, a la impossibilitat “per manca de recursos” de continuar amb la recerca i experimentació contra la malaltia d'Alzheimer que, amb èxit, duia a terme un equip d'investigadors de l'hospital Can Ruti de Badalona, els quals no poden acabar les darreres fases d'experimentació per validar les seves propostes. Can Ruti podria ser un dels hospitals internacionals de referència, simplement amb un mínim de suport als seus investigadors. No oblidem que, molt recentment, també un equip seu ha aconseguit una vacuna que prevé la diabetis juvenil.
També m'ha cridat l'atenció la fita que la nostra compatriota Núria Martí ha aconseguit a la Universitat d'Oregon: clonar cèl·lules humanes amb finalitats terapèutiques. La doctora Martí, com tants altres facultatius i investigadors del nostre país, ha aconseguit un èxit molt remarcable en la seva recerca, la qual cosa no tindria més importància si no fos perquè aquesta investigadora va ser acomiadada l'any 2011 de l'hospital Príncep Felip de València a causa d'un ERO.
Fins ara sabíem que molts joves investigadors havien de marxar a l'estranger si volien disposar dels més mínims recursos per desenvolupar la seva tasca amb dignitat, però ara es confirma el pitjor dels escenaris: científics de solvència reconeguda també han de fer el mateix o optar per suspendre les seves recerques. A la doctora Núria Martí, l'endemà d'enviar el currículum a Oregon li van donar feina. No era, doncs, tan difícil esbrinar els seus mèrits acadèmics aquí. Però no va ser així. Més enllà del turisme, existeix una via de creixement econòmic important si aconseguim que el nostre país esdevingui un referent en recerca com ho és, per exemple, en gastronomia. El Japó va fer al seu dia aquesta aposta i avui és un destí inevitable per a tots aquells científics que volen estar al dia en els avenços de les seves respectives especialitats.
Això passa mentre l'Estat espanyol es gasta cada dia 45 milions d'euros en despeses militars i amb diners públics rescata una banca que ha estat, en molt bona mesura, la responsable del desastre que patim. La mateixa banca rescatada que no obre pas l'aixeta per concedir crèdits als empresaris i emprenedors i possibilitar, d'aquesta manera, un mínim de creixement econòmic. Paral·lelament apareix al BOE que l'Estat espanyol ha pressupostat 280.000 euros per restaurar la tomba del dictador Franco, en plena coherència amb les prioritats de la seva delegada a Catalunya.
El govern del Partit Popular proclama que condecorar nazis és un acte de reconciliació i subvenciona a través de l'Imserso l'Hermandad de la División Azul (BOE, resolució de 14 de desembre de 2012), com abans havia fet el del PSOE també amb la Fundación Francisco Franco. El mateix govern que ha maniobrat per evitar que una professora catalana pogués continuar l'estada en una universitat estrangera a causa del seu sobiranisme manifest, que en cap cas interfereix en la seva tasca acadèmica.
Formem part d'un estat que prioritza restaurar la tomba d'un dictador assassí abans que dedicar el mateix import a la recerca. Tanta indigència intel·lectual només pot portar-nos a l'abisme. Tret que ens en desempalleguem.
Santiago Cucurella és director de la Fundació Universitària
Martí l'Humà