Rompetechos es fa banquer

L'àngel de la guarda del gremi bancari ha aprofitat la primera setmana de sol i calor per anar-se'n de vacances i tot han estat disgustos per al sector de la banca. La bullícia al voltant de les participacions preferents no s'atura i, per a alguns, aquesta agitació porta tant de perill com un mico amb una ballesta. Des de la presó (on resta tancat preventivament per la compra del banc nord-americà City National Bank), l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha vist com és encartat en una querella (juntament amb sis exmembres més del consell d'administració, entre ells, Gerardo Díaz Ferran) per la seva presumpta responsabilitat penal (estafa i publicitat enganyosa) en la comercialització de les polèmiques preferents. Mentrestant, ensumant-se que pot derivar en un col·lapse del sistema judicial, el fiscal general de l'Estat està demanant informació a les fiscalies territorials per aclarir quants expedients han incoat de resultes de les participacions preferents.

No s'atura aquí la mala ratxa perquè la sentència del Tribunal Suprem que anul·la la coneguda com a “clàusula sòl” de les hipoteques provoca un terrabastall comptable en les entitats que l'havien estat usant. El Suprem tomba el límit a la baixa que establien algunes entitats en els contractes d'hipoteca i, per tant, la resolució beneficia centenars de milers d'hipotecats que, per culpa de la clàusula, no es podien beneficiar de la baixada dels tipus d'interès. El BBVA ja ha posat de manifest que li representa 35 milions d'euros menys, cada mes, al seu balanç. Algunes entitats (La Caixa i el Banco Santander) s'han afanyat a dir que els seus models d'hipoteca no incloïen aquest tipus de clàusules i d'altres (com per exemple el Banc Sabadell) manifesten que la resolució no afecta expressament la redacció dels seus contractes perquè, a diferència de les entitats reprovades pel Suprem (BBVA, NCG i Cajamar), les clàusules que introdueixen en els préstecs hipotecaris són “d'una transparència sempre demostrada”.

Transparència demana el comitè d'empresa de TV3 i Catalunya Ràdio en vista de l'ERO que preveu retallar 312 llocs de treball de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). També l'empresa d'embotits Serra i Mota, de la Cellera de Ter, ha presentat un concurs voluntari de creditors. Per la seva part, la constructora catalana Teyco (de la família Sumarroca) celebra el seu cinquantè aniversari generant a l'exterior el 25% de les seves vendes. Mango ha fet públic que va tancar l'any passat amb un benefici de 113,4 milions, un 79% més, i Josep Ametller, fundador de l'empresa de productes alimentaris Casa Ametller, ha estat el guanyador del Premi Jove Empresari 2012. El centre de recerca que Telefónica té a Barcelona es converteix en el laboratori des d'on es liderarà tota la innovació mundial d'aquesta companyia.

Coixejant, però avançant. Així veu l'economia catalana la Cambra de Comerç de Barcelona, que li adjudica per al 2014 un creixement del 0,2% del PIB, gràcies a l'empenta que donaran les exportacions, que després d'haver progressat un 4,3% durant el 2013, creixeran un 5,6% l'any vinent. Enguany, però, la conjuntura seguirà sent depressiva, amb una caiguda de l'1,2%, motivada pel pèssim comportament del consum de les administracions, que cau fins a un 5%. D'altra banda, el president, Miquel Valls, no es va estar de denunciar que l'Estat ha deixat d'invertir 4.000 milions d'euros a Catalunya en set anys. Així mateix, va demanar un objectiu de dèficit assumible per a les autonomies, del 2,2%.