La volatilitat repunta
El Tribunal Constitucional alemany va celebrar la setmana passada una vista oral sobre la legalitat, des del punt de vista de la Constitució alemanya, del Mede i l'OMT. Referent a l'OMT i a pesar del soroll generat (que ha contribuït a les ampliacions de diferencials i caigudes de les borses perifèriques), atès que el Tribunal Constitucional alemany no té jurisdicció directa sobre el BCE, no esperem que la incertesa es mantingui fins a conèixer la resolució definitiva. Aquesta es podria demorar diversos mesos i previsiblement es donarà a conèixer després de les eleccions generals alemanyes del 22 de setembre, i el més important són els arguments a favor i en contra que han adduït els compareixents. L'escenari més probable és que la sentència derivés el cas al Tribunal Europeu de Justícia i que el procés s'allargui sine die. Alternativament, el Tribunal Constitucional alemany podria imposar alguna condició com que la cambra baixa alemanya ha de ser consultada en cada ocasió (com ja va passar amb el Mede). Qualsevol d'aquests desenllaços, que compta amb el suport de Merkel i Schäuble segons les seves últimes declaracions, aportaria estabilitat al mercat. Només un veredicte que conclogués que l'OMT és il·legal i deixés fora
el Bundesbank del programa OMT deixaria el vessant institucional del mecanisme seriosament danyat i seria el pitjor resultat que remetria a la situació de l'estiu del 2012, amb dubtes sobre la supervivència de la moneda única.
Mentrestant, la inacció del Banc del Japó va decebre els mercats en relació amb l'expectativa sobre la possibilitat de doblegar fins a 2 anys el venciment dels préstecs als bancs, a fi de reduir la volatilitat en bons. Encara que des de l'arribada al poder del president Abe, a principi del 2013, s'ha anunciat un pla basat en tres pilars (estímul econòmic, política monetària laxa i pla de reformes estructurals) la falta de concreció (en el com i el quan), ha estat acusada a través de la volatilitat en els actius de risc.
Finalment, les sorpreses macroeconòmiques negatives continuen predominant a nivell global. El deteriorament sembla que és més gran en els països emergents i, sobretot, a l'Amèrica Llatina, on ha tocat mínims històrics, mentre que en els països BRIC
la ràtio de decepcions no ha arribat
a nivells negatius extrems.
No obstant això, les sorpreses en els països desenvolupats han mostrat un millor comportament relatiu, en què les decepcions van començar a moderar-se a mitjan maig. Això últim ha vingut pel millor comportament de la zona euro que, després d'haver tocat mínims relatius al maig, ha fet un gir en la tendència, i les sorpreses macroeconòmiques negatives són cada vegada menors. Esperem que se situïn en positiu a final de juny i, als Estats Units, cap a mitjan juliol. Aquests factors, juntament amb
la proximitat del final de la política de quantitative easing (QE) de la Fed als Estats Units està pesant sobre la renda fixa i variable emergent així com en les borses d'Europa i els EUA.
Ja vam comentar la setmana passada que esperàvem un ajustament en els mercats, però reconeixem que ha anat una mica més enllà del previst. Esperem que els bancs i Telefónica (que ha caigut amb força a pesar de presentar uns resultats del primer trimestre millors de l'esperat a Espanya) frenin les caigudes i reprenguin la tendència alcista i veiem els nivells actuals atractius a llarg termini. La nostra expectativa de millores macroeconòmiques (també a Espanya) des del segon trimestre es manté. Amb tot, ja vam dir que l'Ibex 35 ha perdut els nivells de suport de curt termini (8.245 – 8.180 punts) cosa que, sens dubte, hi afegeix incerteses. Nosaltres continuem veient valor a Espanya i esperem que la macroeconomia ens “retorni” en la segona part de l'any el que ens “ha llevat” en els tres últims mesos.
Nicolás Fernández és director
d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell