Gran angular
José Luis Mora
President Cambra de Comerç de Tortosa
“Sense finançament totes les cambres perillen, menys la de Barcelona i la de Madrid”
Presideix la Cambra de Comerç de Tortosa des del 2006 i reconeix que la majoria de reivindicacions de les Terres de l'Ebre continuen sent encara les mateixes, perquè actuacions prioritàries com el desdoblament de l'eix de l'Ebre o la construcció de l'autovia A-7 no tenen data. Segons José Luis Mora, el futur de les cambres perilla si no s'estableix un sistema de finançament.
Quin creu que ha de ser en el futur el paper de les cambres?
La nova llei de cambres, que estarà aprovada a final d'any, ens atorga funcions com l'assessorament en la creació d'empreses, la gestió de la finestreta única i la formació professional dual. També farem de mediadors en els conflictes mercantils i ajudarem les empreses en el procés d'internacionalització.
I tot això amb quins recursos es finançarà?
Fins ara tots els serveis que oferíem eren gratuïts. Amb el recurs cameral que aportaven les empreses grans i mitjanes, en funció dels seus beneficis, es finançaven tots els serveis. Això va desaparèixer i les cambres haurem de viure dels serveis que prestem, per tant, deixaran de ser gratuïts. Som una corporació de dret públic, però la paradoxa és que no tenim cap finançament directe.
Sense rebre finançament públic les cambres de comerç són viables?
Serà molt complicat. Totes les cambres hem fet ajustos, a Tortosa hem reduït el pressupost un 40%. Espero que l'Estat al final s'adone que per assumir totes les funcions que ens encomana cal finançament. Si no es fa així només seran viables les cambres de Madrid i Barcelona, tota la resta perillen. L'esperit de les cambres canviaria, deixarien de representar tot l'univers de les empreses i es convertirien en lobbies al servei de les multinacionals. Les cambres són un actiu molt important i crec que després de més cent anys d'història no es poden deixar perdre.
L'ampliació de l'àmbit cameral ha deixat de ser una reivindicació?
Això depèn de la nova ordenació territorial de Catalunya. Quan el país es divideixi en vegueries a cadascuna li correspondrà una cambra, lògicament la vegueria de l'Ebre quedarà adscrita a la de Tortosa.
Quins són les infraestructures que cal prioritzar a les Terres de l'Ebre perquè les empreses siguin més competitives?
La construcció de l'autovia A-7 és fonamental, i mentre no estigui és necessària la gratuïtat dels peatges de l'AP-7. Crec que els polítics i la societat no fem prou força. Una altra obra important és el desdoblament de l'eix de l'Ebre; quan vaig accedir a la presidència de la Cambra el 2006 ja se'n parlava, però és un altre projecte aturat. La navegació fluvial és una altra de les nostres reivindicacions, però sense recursos econòmics no s'hi pot apostar.
L'aturada de l'Euromed a l'estació de l'Aldea continua sent una de les principals reivindicacions ferroviàries?
Em vaig reunir amb el president de Renfe a Madrid i ens va dir que no preveuen ampliar les aturades de l'Euromed, perquè és l'únic tren que guanya diners. Ens va reiterar que el dia que es faci el desdoblament de via entre Vandellòs i Tarragona millorarà el servei.
Però amb l'ample de via europeu el 2015 serà encara més complicat anar fins a Tarragona, no?
Serà molt complicat, el tram entre Tortosa i l'Aldea no s'adequarà, per tant, caldrà fer un primer transbord. I després el tren ens deixarà a l'estació del Camp de Tarragona, lluny del centre de la ciutat. S'ha de buscar una solució pràctica. D'altra banda, reclamarem una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat perquè ens explique quina partida es destinarà a l'Ebre del conveni de Rodalies.
Quins són els principals problemes dels empresaris ebrencs?
Depèn del sector, però en general el problema de les petites i mitjanes empreses és el finançament, tant per fer inversions com per circulant. Hi ha sectors molt tocats, com la construcció i el moble. Amb tot, un dels avantatges de les Terres de l'Ebre és que l'economia està diversificada, el sector agrícola encara pesa molt i la indústria agroalimentària és una de les que més resisteixen la crisi. Tinc la sensació que les empreses que han resistit fins ara ja han passat lo pitjor, no veig brots verds però crec que tindran pulmó per emprendre el futur.
Quan superarem la crisi?
No m'atreveixo a posar cap data, però penso que projectes com el Barcelona World poden ser un revulsiu per a l'economia ebrenca. També la declaració de la reserva de la biosfera serà un incentiu important. Hi ha molta feina a fer, s'ha de potenciar la marca i aconseguir un pressupost. A més, ser reserva de la biosfera ens permet reclamar amb més força un cabal ecològic per al tram final del riu Ebre.
L'exportació és fonamental per superar la crisi?
En el cas de la indústria, sí. Hi ha empreses que produeixen productes molt competitius però que el mercat estatal no pot absorbir, perquè està saturat. Moltes vegades són bons industrials, però no saben vendre el seu producte a l'exterior. Des de la Cambra de Comerç els ajudem a iniciar l'exportació.
És possible un acord com el de la Cambra de Girona a favor del dret a decidir?
Al plenari de la Cambra hi ha moltes sensibilitats. Els empresaris que venen a la resta de l'Estat no volen saber res del dret a decidir i els altres s'ho miren amb uns altres ulls. Però per no perjudicar ningú hem preferit no pronunciar-nos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.